La Santa Trinitat, de l’Esquerra.

Uns mesos enrere, vaig tenir el plaer d’assistir a un acte en el qual la Teresa Forcades va dur a terme una exposició magnífica sobre el valor i les implicacions de la idea de la Trinitat. En aquella ocasió, la monja Benedictina va dissertar sobre l’aparent contradicció entre igualtat i diversitat, i com a través del denominat “misteri” de la Santa Trinitat el que es pretenia defensar era el valor d’una realitat en la qual hi conviuen un immens ventall de perspectives, les quals tenen el seu valor i mereixen ser reconegudes com a tals. Defugint de qualsevol impuls homogenitzador i tendint a un Món que aprengui, sense por, a construir un espai de convivència que estimi i afronti la necessitat d’edificar un espai comú que respecti la diferència sense jerarquitzar-la.

Davant l’aparent procés de fragmentació política en l’espai representatiu, així com el creixent suport de processos i propostes que neixen fora de les institucions parlamentàries, el valor que emana aquesta noció cristiana agafa una lluentor especial. I més, tenint present els exemples històrics i els prejudicis formats entorn de l’anomenada esquerra i la seva incapacitat d’articular projectes conjunts.

20120111_0508emp_formacio_2

És moment de reflexionar sobre el valor de la Unitat, evitant la confusió d’aquesta amb les implicacions de l’estandarització i la creació d’espais podrits d’homogeneïtat. D’aprofundir en els vincles entre totes aquelles entitats que per sobre de tot, pel que clamen, és el reconeixement de la seva iniciativa i al dret a interpel·lar amb les demés. A tenir l’oportunitat de satisfer les seves inquietuds socials i humanes en aquest hàbitat que estem forçats a compartir.  Cal superar les barreres jerarquitzants fruit del grau d’institucionalització o de suport electoral. Doncs els ens que beuen d’aquest marc, no són més que una part legítima del sistema en el que vivim. Una més, en aquestes ciutats i pobles on també hi conviuen un bon grapat de col·lectius i referents que també gaudeixen de legitimitat i aglutinen una part del valor representatiu de la societat.

Resulta imprescindible que deixem de banda l’esforç desmesurat en subratllar la diferència i l’especificitat, i redirigim les nostres forces i els nostres arguments en pro d’allò que ens fa part de la mateixa esperança: la creació d’un espai millor en el que tothom hi trobi el seu encaix. Sense presses ni pressions, però sense perdre ni una sola oportunitat de teixir un llaç més, un punt de cohesió extra que ens convidi al següent pas.

Només sota aquesta exigència podrem seguir accedint a nous reptes que ens temptin a ser més que mai Part, a ser irrenunciablement el Tot. 

l’Optimista

 

 

Gosa Pensar!

Ahir , Dilluns 23 de Desembre, l’Associació Gosa Pensar! (Sapere Aude) va donar el tret de sortida a la seva activitat programant una conferència-col·loqui amb el títol: Parlem de Déu! A càrrec de Teresa Forcades.

Pels que no estàvem familiaritzats a escoltar a aquesta germana benedictina d’altre cosa que no fossin farmacèutiques i crítiques ètiques al capitalisme, la d’ahir va esdevenir una magnífica oportunitat per descobrir una altra de les vessants que composen aquest personatge que cada cop crida l’atenció a més i més ciutadans del nostre país.

cartell

Per molts, les expressions “Religió”, “Déu”, “Trinitat”, “Esperit Sant” i un llarg etcètera solen anar lligades a sensacions de rebuig, d’un impuls de defugir del dogmatisme i la tradició irracional. La Teresa Forcades ahir va aconseguir demostrar de manera convincent que la Teologia i la Religió tenen encara molt que aportar a la nostra societat.

Com ens té habituats en les seves participacions en els actes del Procés Constituent, la ponent va ser capaç de contextualitzar de manera amena i comprensible la construcció de conceptes com la “Santa Trinitat” i els debats que tan des de l’òrbita Cristiana com des dels pols acadèmics contemporanis al naixement d’aquesta religió van anar sorgint i van aportar al seu gra de sorra a les bases d’aquesta concepció del Món.

Sense dubtar va expressar la relació imprescindible entre la diversitat i la unitat, tot som únics així com tots pertanyem a la mateixa realitat. La necessitat de crear un Món on tots puguem conviure en igualtat, doncs és la única manera d’acostar-se a la Bellesa i a l’Amor, els altres noms de Déu. Reconeixent, és clar, que la porta que obriren aquells pensadors vers les implicacions d’aquests conceptes d’igualtat en la diversitat i la unitat, encara no s’havien pogut exportar a la nostra pràctica quotidiana.

Calen més actes com el que ahir va omplir la sala d’actes del Parc Tecnològic i Científic de la Universitat de Girona, cal reprendre la implicació d’una branca, la religiosa, que pel fet d’haver quedat marginada per la seva incapacitat d’adaptar-se als nous ritmes del nostre país no pot restar abandonada.

Ara més que mai, cal estendre una crida a tots els àmbits de la societat. Sense cap mena de dubte, ara és moment de Gosar Pensar!

l’Optimista