Plats buits, Contenidors plens

Les dades són contundents: la FAO indica que a nivell mundial produïm aliments per cobrir les necessitats de 12000 milions d’individus, i per altra banda, 1 de cada 7 passen gana. A nivell de Catalunya, més de 260000 tones d’aliments que es podrien aprofitar acaben a les escombraries. Aquestes i d’altres xifres  les trobem en un interessant article de la Virtudes Pérez en el PuntAvui de la mà d’@esthervivas.

Mentre avui en dia, discursos d’arrel malthusiana segueixen mantenint el seu pes, carregant sobre la superpoblació d’alguns indrets del planeta i la incapacitat de generar recursos per a tots ells, aquestes dades no fluixegen a l’hora de senyalar de manera contundent que el problema fonamental és la distribució dels recursos. Un cop més.

En tots i cadascun dels passos del circuit agroalimentari, hi ha una xifra gens menyspreable d’aliments que queden exclosos de la venda i l’accés als ciutadans. Constantment, grans quantitats de menjar són eliminats de la roda i enviats a les deixalles per no cumplir determinats criteris de “qualitat”. És la lògica de l’actual sistema de producció capitalista, si no es pot acumular i vendre per diners, es llença. 

1002917_548826635192710_52903379_n

Davant d’aquesta realitat cada cop més crua i cruel, la societat torna a prendre la davantera i s’autoorganitza per donar resposta a les seves inquietuds. El seu impacte no podrà ser el de les institucions estatals, però és possible que el seu exemple motivi algun pla de major abast, o en el millor dels casos, empenyi a d’altres grups de ciutadans a buscar solucions de manera autogestionada.

En l’àmbit català, trobarem un bon grapat de recursos a nivell individual i de propostes col·lectives en el portal De menjar no en llencem ni mica. Val la pena donar-hi un cop d’ull i prendre consciència de tots els passos, petits i grans, que podem donar per no seguir participant d’aquest malbaratament.

En el context gironí, el pròxim Dissabte 16 de Novembre, l’Associació Naturalista de Girona, juntament amb Càritas, Escudella Solidària i la Fundació Ramón Noguera, ens convoquen a un àpat per donar impuls a noves mobilitzacions i sensibilitzar a la població. La Manduca no Caduca serà un dinar popular cuinat amb productes recuperats, aliments que no s’han pogut/volgut vendre. Per participar-hi com a comensal el preu serà una donació d’aliments de llarga conservació que aniran destinats a Càritas i Escudella Solidària.

Si voleu donar-hi un cop de mà a nivell organitzatiu-logístic no dubteu en posar-vos-hi en contacte a info@naturalistesgirona.org.

Un cop més, és la pretesa eficiència del sistema qui genera plats buits i contenidors plens, i un cop més és la voluntat de la societat la que intenta equilibrar tot aquest sense sentit.

l’Optimista

 

 

 

Una de que? Una de Bicho!

A través de diversos mitjans de comunicació m’arriba una notícia que, d’entrada, si alguna cosa aconsegueix és provocar-me un dolç somriure matiner: la FAO proposa la cria d’insectes per acabar amb la fam al Món.

Crec que les institucions internacionals estant aconseguint demostrar al Món que la creativitat i la imaginació humana no té límits. En les línies dels articles i a través de la paraules de diversos locutors descobreixo les increïbles propietats dels insectes i les seves infinites possibilitats com a recurs alimentari com a pinso per bestiar. Us convido sincerament a llegir-ne una mica perquè més enllà del fastig que us pugui generar el tema de menjar escarabats i cucs, després de fer-ho no tindreu alta remei que plantejar-vos seriosament el tema, doncs els amics de la FAO fan un autèntic exercici d’enaltiment d’aquests. 

Plat-insectes

I no m’entengueu malament, no nego les propietats nutritives d’aquests i val la pena tenir-ho present. Ara bé, que no ens venguin gat per llebre, la fam al Món no és producte de la finor dels comensals. Com la desforestació agressiva de les selves i boscos de gran part del planeta no és fruit de les exigències dels consumidors càrnics del ciutadans.

Recullo unes línies de l’Esther Vivas que centren el focus en altres raons. “La producción de alimentos desde los años 60 se ha multiplicado por tres, según indica la organización GRAIN, mientras que la población mundial, desde entonces, tan solo se ha duplicado. Hay una cantidad ingente de comida, mayor que en ningún otro período en la historia, pero si no tienes dinero para pagarla o acceso a la tierra, al agua, a las semillas… para producirla, no comes.”  No dubteu en seguir llegint més en el seu blog.

Argumentacions com les que esgrimeix la FAO en aquest sentit resulten inofensives pel model de desenvolupament pregonat per les grans institucions mundials i desvien l’atenció vers les causes de l’actual repartiment desigual del menjar. Així com de la vulnerabilitat de cada cop més països fruit de la seva incapacitat de generar prou aliments per a la seva població.

Però qui sap, serà possible que en un futur no tan llunyà en comptes d’una tapeta de xipirons en demenem una de cuquets al pil pil? 

l’Optimista