Els grans tocaven al xic

Hi ha diverses maneres de mesurar la importància o el talent d’un grup de música, així com de la majoria de propostes artístiques en general. Algú diria que en faríem prou emprant determinades dades quantitatives: nombre d’espectadors en els concerts, nombre de vendes, volum de gorres, samarretes i elements diversos de promoció, seguidores al Facebook, etc.

Seguint aquesta perspectiva i comparant els resultats amb la majoria de bandes que han ocupat i ocuparan els escenaris principals de la Festa Major de Girona d’enguany no hi ha cap dubte: Sense Sal és un grup petit.

Imatge del web del Sense Sal (Javier Fernández Díaz)

Imatge del web del Sense Sal (Javier Fernández Díaz)

Ara bé, hi ha d’altres aspectes que tot aquest reguitzell de dades aparents no podran ocultar: la capacitat d’endreçar un exèrcit d’instruments i veus i aconseguir que el resultat sigui un so únic i amalgamat, sense estralls ni excessos sonors, unes lletres carregades d’històries i escenes ben vives, el talent per sortir a les fredors de la plaça gironina amb escassos 30 minuts i transmetre sense compassió la millor de les vibracions, enèrgiques i coreografiades, amb força per moure un estadi sencer i, de moment, programats per formar part de la graella petita de la Festa Major de Sant Narcís.

Feia temps que alguns, per ara pocs, esperàvem que aquesta troup de Terrassa ens vingués a visitar a les ribes de l’Onyar. Esperem que l’actuació d’aquest diumenge a l’escenari Enderrock no sigui més que un tastet breu que els porti a pròximes visites, més freqüents i aquest cop amb la durada i el públic que ens permeti no haver de mencionar les fredors de l’ambient gironí.

Encara que molts no ho sabien i alguns ni s’ho imaginaven quan van arribar, ahir, els grans tocaven a l’escenari xic. 

l’Optimista

Les meves Strenes

Un any més s’ha presentat el Festival Strenes de Girona, una cita “on els artistes catalans poden estrenar els seus discs, projectes o gires.” Tot i que no contradiu la definició pròpia d’aquest esdeveniment, s’ha de dir que no deixa de sorprendre que un projecte amb aquesta denominació porti com a artistes destacats Gossos, la Companyia Elèctrica Dharma, Cris Juanico o Lax”n”busto per dir-ne alguns que no destaquen per la seva novetat. Encara que, personalment, no poso en dubte que per molt que siguin grups consolidats també poden oferir propostes noves i originals.

logo

Tot i així, veient l’embrenzida de tantíssims grups joves a nivell català,  no deixa de decepcionar-me que no s’empri un festival amb aquest títol per col·locar el gran focus sobre grups novells. Així que aprofito que els carrers de la ciutat estan farcits de publicitat i que això no deixa de preguntar-me quines podrien ser aquestes estrenes absents, per compartir 2 propostes que venen amb força i que espero que aviat siguin més presents en els escenaris de les comarques gironines:

Sense SalAlgun lloc al món és la nova proposta d’aquest grup que destaca per l’energia que desprenen les seves veus, la sensibilitat de les històries que narren i la potència del seu desplegament instrumental. Aquí va un tastet del que presenten:

Obeses. Monstres i princeses arribarà a l’abril i promet continuar amb una alta dosis de lletres gamberres cuinades amb la potència de la seva veu i amb aquest so que de tant en tant ens retorna a la màgia de Queen.

Finalment, cal reconèixer l’encert d’integrar el Concurs Intro a l’estructura del festival, un incentiu i un reconeixement a la feina que els seus organitzadors porten fent des de fa 9 anys.

Sigui com sigui, cal aprofitar i preparar-se per empapar-se d’una primavera que arriba carregada d’estrenes musicals.

l’Optimista