Podem Girona, diversitat i treball.

18:50, Local d’Escudella Solidària. Omplen el rebedor una quarantena de persones espectants. Un cop finalitzat el procés d’elecció del Consell Ciutadà a Girona ciutat, els membres del que és l’estructura local de Podem es presentaven ahir d’una manera poc convencional.  La posada en escena poc tenia a veure amb les habituals presentacions a les que ens tenen acostumats els partits o altres entitats: ahir no va haver-hi ni grans discursos ni paraules eloqüents, ni teatrelitzacions adolcorades per conmoure aquell anhhel de canvi i romanticisme.

podem

De fet, es va posar tan poc èmfasi en remarcar els membres escollits que ni alguna de les notes de premsa que avui parlen d’aquest esdeveniment és capaç de donar-ne massa informació. Encara que també s’ha de dir, que la cobertura que en poden donar alguns dels periodistes que en parlen es basa en una mirada ràpida i superficial sense massa intenció de veure més enllà del material just per omplir les quatre línies pertinents.

Per altra banda, l’austeritat de la posada en escena de l’assemblea informativa d’ahir va desprendre molt del que forma part de l’ADN del Cercle de Girona: 1)Voluntat expressa i clara de treballar, des de la base i conscients dels límits propis. Si alguna cosa va quedar clara és que hi ha molt de camp per córrer en totes les àrees que promouen. I no s’amaguen de la necessitat d’aglutinar el màxim de ciutadanes i col·laboradors per avançar: no tenen cap resposta màgica i definitiva. 2) La diversitat com a repte i com a oportunitat. Segurament no hi ha un espai de participació política a Girona amb la diversitat d’edats, origen, situació socioeconòmica… com aquest. I probablement enlloc es palpen les dificultats que implica intentar establir mecanismes de treball que resultin integradors i maximitzin la riquesa que aquesta complexitat comporta. I 3)L’absència d’empoderament ciutadà. Són fàcilment reconeixibles totes les mancances que ens acompanyen i ens dificulten prendre un rol valent i decidit, que destil·li confiança en nosaltres mateixes. Podem, és tot un repte per qui vulgui créixer en aquest sentit. 

És difícil pronosticar l’evolució d’aquest moviment que busca confirmar-se, que necessita assentar i donar forma tota aquesta energia i potència que desperta a tantes persones. El que queda clar seguint l’evolució del Cercle de Girona és que sigui quin sigui el repte que es proposin, gaudeixen d’un convenciment i d’una entrega personal difícil d’equiparar i que brota directament de molts dels sectors poc representats de la ciutat.

l’Optimista

 

Podemos, catalanament obviat.

Així com en d’altres ocasions s’ha posat èmfasi en l’intensa cobertura que rep Podemos en els mitjans de comunicació de nivell estatal, un dia després d’una de les fites centrals en el procés de construcció d’aquesta nova força política, resulta xocant la manca d’atenció que rep aquest esdeveniment en els principals mitjans de comunicació d’àmbit català. 

Algú argumentarà ràpidament que no és un tema que atengui la realitat política d’una Catalunya immersa en aquest moment d’ebullició independentista, encara que justament és en aquest aspecte on la consolidació d’un fenomen com Podemos podria jugar un paper que canviés els posicionaments dels diversos actors catalans, així com de l’electorat. Per què Podemos podria canviar sensiblement el valor de les opcions unionistes? 

descarga

Un dels arguments sobre els que es fonamenta la major part de la maquinària propagandística del “Sí Sí” és que no hi ha opcions de treballar per un país més just en el marc de l’estat espanyol. Diagnosis fàcilment digerible gràcies a la falta visibilitat dels posicionaments d’IU, així com el procés d’immolació que viu el PSOE-PSC. Si Iniciativa – EUiA i el PSC no tinguessin més por que una pedregada a l’ascens del partit que lidera Pablo Iglesias, la seva millor base sobre la que fonamentar una posició netament diferenciada a la de CiU i que respondria a les seves sensibilitats socials i ideològiques, esdevindria la millor opció teixir vincles i manifestar de manera oberta l’ascens d’aquest moviment polític com a símptome del procés de canvi i transformació que pot estar vivint Espanya i en el que Catalunya hi podria tenir un reconeixement diferent.

Això, sense valorar el possible pes electoral que pot arribar a tenir PODEM a nivell Català.

Però més enllà de l’impacte que podria tenir aquesta força política enmig del procés polític que vivim, la constitució d’aquest partit hauria de merèixer per si sola una presència notable en els mitjans més enllà de les valoracions superficials sobre els seus líders i els seu rol. Quantes vegades sorgeixen forces polítiques noves amb un potencial electoral com el que rep Podemos a les enquestes? I d’aquestes, quantes els moviments protagonistes obren un procés de construcció basat en una participació que barreja el treball presencial amb l’expressió virtual? No és notícia un partit que ha registrat més de 100000 persones en un mes escàs -l’ANC en té uns 50000-? 

Llastimosament, davant d’esdveniments d’aquests tipus és on es pot arribar a percebre amb més claredat els excessos d’uns mitjans de comunicació, públics i privats, que semblen no voler veure més enllà de l’eix independentista. Que parlin després, de l’excepcionalitat de Catalunya com a país rigorós i objectiu.

l’Optimista

 

El Protagonisme mediàtic de Podemos.

Darrerament he tingut l’oportunitat de comprovar personalment com dia sí i dia també, en les diverses tertúlies televisives abans de l’informatiu del migdia de diferents cadenes d’àmbit espanyol com la Sexta o Cuatro, un dels temes recurrents -per no dir permanents- és algun fet o esdeveniment relacionat amb Podemos.

Més enllà de la quasi inqüestionable notícia que suposa l’entrada d’un partit polític al Parlament Europeu amb 5 escons sense tenir amb prou feines estructura, passats els dies no deixa de cridar l’atenció la sobrerepresentació televisiva de la que gaudeix aquesta formació. Quantes vegades havíem assistit a aquesta atenció mediàtica a la presa de possessió d’algun parlamentari europeu? Fins a quin punt, els mitjans han arribat a passar de llarg de tot el que implica el parlamentarisme europeu i la campanya -a nivell continental- prèvia als darrers comicis?

images

Resulta sorprenent observar la facilitat amb la que els mitjans de comunicació han centrat el seu objectiu sobre tota acció o decisió dels seus personatges públics. Fins i tot el Partit Popular sembla haver decidit jugar a favor de Podemos interpel·lant constantment als seus membres, centrant totes les seves crítiques i comentaris en ells, convertint-los constantment en el centre i, per descomptat, debilitant i desplaçant al PSOE de la figura de l’oposició. Amb l’afegit que en fer-ho, a més bloqueja l’accés de IU o qualsevol altra força a aquesta plaça.

Haig de dir que no sóc massa amic de les teories conspiratives, ni crec en aquest determinisme basat en que algunes mans poderoses mouen els fils que acaben conduint l’esdevenir dels fets. D’altra banda, sóc partidari de no ser massa autocomplaent a l’hora de valorar i analitzar els mitjans de comunicació. I així com mentre centren les seves línies editorials i relats periodístics en esdeveniments que poden ser qüestionats pel fet de tendir a donar publicitat a certs sectors socials i polítics, o a certes idees i perspectives, no dubtem en assenyalar la tendenciositat d’aquestes i el perill d’aquesta intencionalitat. Seria interessant no  deixar de posar els mateixos interrogants i dubtes sobre el boom informatiu en el que està operant aquest partit polític. Encara que aquest, en algun sentit, aparenta representar molts dels anhels dels moviments i sectors que solen jugar el rol de contra-poder i de fiscalització.

Cal seguir posant en dubte la informació d’uns mitjans de comunicació que, tan ahir com avui, segueixen operant en funció d’uns interessos particulars. 

l’Optimista

El Repte de Podem

El darrer Dilluns 09 de Juny vaig tenir l’oportunitat d’apropar-me a l’assemblea del Cercle de Podem/Podemos Girona. Una quarantena de persones es van congregar en el Parc del Migdia mogudes, essencialment, per la voluntat de descobrir què residia darrera aquesta marca política que fruit de les mediàtiques aparicions de Pablo Iglesias havia estat capaç de clavar una bona mossegada en els comicis europeus.

podem

Sense cap mena de dubte, el mèrit d’aquesta proposta que es reflexa en els seus resultats electorals ha estat la capacitat d’incorporar un discurs i una perspectiva que fins a dia d’avui es mantenia clarament al marge dels mitjans de comunicació de masses i, encara més, de les hores punta de la programació televisiva. Un discurs, que tot i formar part de la opinió política i social d’una part considerable de la societat, no trobava qui el liderés a nivell representatiu dins el marc del Parlament. Així doncs, l’aparició d’una via que donés sortida a aquesta opinió, i que a més no s’observés vinculada als partits polítics de les darreres dècades, ha permès que aquells qui segurament s’enfonsaven en el dubte de l’abstenció escèptica o el vot al mal menor s’aboquessin a la candidatura de Podemos.

El gran avantatge d’un procés d’aquest tipus és, sense cap mena de dubte, la possibilitat de connectar amb persones que tot i el seu interès en certes idees polítiques no han trobat el seu espai en d’altres entitats i col·lectius que parteixen de pressupòsits similars. Persones que d’alguna manera, han quedat orfes de llocs a través dels quals donar sortida als seus impuls de participació. Per altra banda, la necessitat inicial a la qual haurà de fer front un projecte d’aquest tipus, el qual assumeix la necessitat d’estructurar entramats que dinamitzin una participació més directa de la societat cap a les institucions, no és altra que la de dotar a aquesta gent dels recursos i del suport necessari per fer-ho sense caure en personalismes i idolatries pernicioses, així com carregar-se de la paciència suficient per suportar les pressions i les envestides que el ritme electoral implica.

La victòria de Podem no ha estat altra que la de connectar amb aquella ànsia de democràcia i participació, amb aquell neguit que molta gent portava en una processó interior per transformar un sistema que ha quedat totalment obsolet. Gent que fins avui, per diverses raons, ha viscut la seva acció política de manera individualitzada. Indubtablement, el gran repte de Podem no és altra que aconseguir que aquest efecte mobilitzador fruit de l’impacte mediàtic i el sentiment imperant de canvi trobi el camí per materialitzar-se de manera col·lectiva. La meta és reactivar i enxarxar, és empoderar, és reapropiar-se dels debats i de les idees. El repte no és altre que aprendre, un cop més, que junts i juntes Podem.   

l’Optimista