Un altre mòbil és possible

D’entrada haig de dir que personalment deturaria la producció mundial d’ordinadors, tauletes, mòbils i d’un bon reguitzell d’andròmines. I no perquè pensi que no són útils o que no permetin desenvolupar activitats ben pràctiques sinó perquè sincerament crec que el nivell de desenvolupament actual d’aquests trastos sobrepassa ara mateix en desmesura la nostra capacitat d’utilitzar-los en la totalitat de les seves capacitats. Són autèntiques naus interestel·lars i nosaltres no sortim de la ciutat. 

descarga (2)

Si ens dediquéssim a mantenir, reparar i a produir màquines amb voluntat de durabilitat no ens caldria seguir engreixant aquesta màquina de producció infernal que reparteix externalitats negatives a nivell mundial per tal de brindar petites grans dosis de plaer superficial als consumidors.

Dit això i partint de la base que el meu ideal seria prémer el botó STOP de la màquina, hi ha algunes alternatives en aquest mercat tecnològic que permeten satisfer els nostres impulsos cibernètics amb un grau de compromís social i ambiental que trobem a faltar a totes les empreses del sector. Fairphone és una iniciativa holandesa que basa la producció del seu model en intentar aportar elements transformadors en cadascuna de les passes del seu procés de producció. Des d’intentar incentivar un model de mineria en els països extractors que es desvinculi dels conflictes bèl·lics fins a dissenyar un model de telèfon que faciliti a l’usuari la possibilitat de reparar-se’l ell mateix.

També cal destacar que la producció d’aquests enginys no es fa de manera constant sinó que es va fabricant amb un sistema de comandes prèvies i amb produccions definides, evitant així entrar en el model en el que estem habituats en que les empreses dediquen esforços ingents en generar necessitats i impulsos de consum per tal de poder trobar destí a una cadena de producció que sembla il·limitada.

Tan de bo perspectives empresarials com aquesta vagin impregnant un sector que no pot seguir promovent el consum indiscriminat i un model productiu que no es fa responsable dels efectes nocius que genera en cadascuna de les seves fases arreu del Món.

l’Optimista

Recuperar el Comerç, la Banca i l’Economia

Amb motiu de la celebració de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica que es portarà a terme aquest Dissabte 24 de Juny, des de les 12:00 fins al vespre a la Plaça Independència de Girona, així com a tants d’altres racons del nostre país, un no pot evitar sentir l’impuls i l’ànsia de recuperar aquells mots que la injustícia, la desvergonya i l’egoisme han segrestat.

140311_ComJust_tr_3

Un segrest que ha portat a que activitats del més necessàries i essencials de les societats com són l’intercanvi de bens i serveis o la gestió dels recursos, ja sigui particulars o comuns, per tal de donar resposta a les necessitats de le seva gent, acabin farcides de connotacions negatives i perjudicials. Sigui en forma de relacions comercials desiguals que no contemplen el respecte pel medi ambient o els drets humans, l’ús dels diners per generar beneficis particulars sense considerar l’activitat a través de la qual es lucren o l’establiment d’unes regles d’interrelació que afavoreixen clarament a uns sectors minoritaris.

Cal reapropiar-se d’unes paraules que mai haurien d’haver quedat esclaves de les praxis pernicioses i lluny de certs criteris més respectuosos. És moment d’empènyer per a carregar damunt d’aquells qui fins ara s’han elevat com a representants d’aquestes activitats els adjectius que descriuen la seva tasca. No és la Banca Ètica qui ha de carregar amb un qualificatiu afegit sinó el BBVA, CaixaBank i el Santander qui han de portar l’afegit de la Banca Immoral, així com són les empreses que no deixen de internacionalitzar l’explotació laboral qui ha de rebre l’apel·latiu de Comerç Injust i Explotador. I no són les estratègies de generació de recursos i assignació d’aquests que ho fan de manera distributiva i solidària qui han de sumar mots a l’Economia, sinó els sistemes que promouen el lucre particular i la competició sense límits els que haurien de denominar-se Economia egoista i del bé particular.

En cites com la de demà cal mantenir l’ànim propositiu i no renunciar a l’alliberament d’aquests paraules que mai s’haurien d’haver buidat dels continguts que tant ens sentim necessitats d’expressar: Justícia, Ètica i Solidaritat. Tan de bo arribi el dia en que sigui Coca-Cola, Nike o tants d’altres qui es vegin obligats a organitzar fires per intentar justificar unes pràctiques comercials i econòmiques tan nefastes pel bé comú.

Mentrestant, seguirem recordant que molts no hem oblidat l’autèntic valor del Comerç, la Banca i l’Economia.

l’Optimista