La Societat de l’Abundància

Imagina un Món on tothom ofereix aquelles habilitats, destreses i la seva voluntat lliurement, sota l’única condició de la pròpia disponibilitat i desig. Imagina una societat on sempre que ho necessites pots demanar ajuda i recolzament a la gent del teu entorn sense patir per si tindràs prou diners o qualsevol altre element d’intercanvi, que l’únic que determinarà si algú et podrà donar un cop de mà serà la seva voluntat i predisposició. Considera, encara que sigui per un minut només, la opció de compartir aquest espai amb gent unida sota un únic interès: compartir.

Compartir interessos, necessitats, capacitats, inquietuds i reptes. I fer-ho de manera deslligada de les limitacions de dependre d’un recurs que per una o altra raó no reconegui la teva experiència ni la teva disponibilitat. Fer-ho des de la confiança en que si tots i totes sumem, si tothom col·labora, res ens pot faltar. 

Des de fa anys, els Bancs del Temps promouen un espai on les persones puguin intercanviar la seva riquesa lluny de les limitacions monetàries i defugint els criteris de reconeixement del que s’anomena el Mercat. Des del Banc del Temps de Pla de Palau, aquest cap de setmana s’ha decidit donar un pas més enllà de la substitució d’unitats d’intercanvi: diners x temps. Després d’un procés de debat on vora el 15% dels socis han treballat i debatut de manera presencial  sobre les limitacions de l’actual estructura de funcionament del Banc del Temps, aquest han pres la determinació de llençar-se a una nova etapa que afavoreixi la interrelació d’aquelles i aquells que formen part del col·lectiu: eliminar la unitat “temps” d’intercanvi.

tempscor2

S’obre un nou procés d’adaptació als mecanismes de funcionament del BdT de Pla de Palau a aquesta nova realitat. S’inicia un període on caldrà acceptar els reptes que s’han fixat i experimentar quins nou tipus de relacions i possibilitats ofereix un sistema d’intercanvi on els únics elements que regularan l’efectuació d’unes o altres activitats seran la voluntat i la predisposició dels seus membres de fer realitat aquest espai. Un espai on tothom podrà oferir allò que valora, així com ningú quedarà exclòs de l’oportunitat de demanar allò que necessita.

Al cap i a la fi, com sorgia amb força al llarg d’aquest procés, el més important, el fonament del Banc del Temps no és altra que les relacions, els vincles i la creació d’una xarxa de suport on tothom pugui sentir-s’hi còmode i satisfet. Tot el que ens ho limiti ha de ser superat.

Així doncs, arriba una nova etapa  en la que amb la confiança bàsica en que col·lectivament trobarem les respostes que necessitem, donem la Benvinguda a la Societat de l’Abundància. 

l’Optimista

L’Àbac, el valor de la Participació.

Des del Món de la Moneda Social ja fa temps que es treballa per la difusió d’un tipus de relacions d’intercanvi on s’afavoreixi el consum de proximitat i l’acostament de la presa de decisions sobre les normes que regulen aquests intercanvis i els valors que les motiven. Incentivant l’intercanvi entre persones properes i impulsant conductes que permetin que els beneficis d’aquestes relacions comercials es quedin en aquest àmbit pròxim i sigui més fàcil estimular-ne una inversió en el mateix espai on s’ha generat aquesta activitat. Promovent així, que el valor generat sigui útil per generar-ne més en el nostre entorn i facilitar-ne el control, evitant així que el resultat de les nostres tasques de producció i consum acabin incrementant el crèdit d’unes mans alienes a la comunitat que inverteixin aquests rendiments en altres activitats socialment indesitjables com poden ser l’explotació laboral en d’altres països, implicació en indústria relacionada en conflictes bèl·lics, danys ambientals, etc.

àbac

Sembla que aquest impuls que poc a poc va obrint nous espais en la nostra societat, ha anat impregnant també alguna de les marques habituals dels carrers de les nostres ciutats com és Abacus CooperativaAmb el naixement de l’Àbac, aquesta empresa ha donat un pas més en la línia d’incentivar la participació i el consum dels seus socis en el seu espai. Si fins ara, com a membre gaudies d’uns preus reduïts i de la ja habitual acumulació de punts bescanviables, amb la creació d’aquesta moneda, a més de gaudir d’aquests avantatges veus reconegut el teu interès i implicació en el funcionament de la cooperativa.

Seguint una lògica semblant a la de la moneda social, Abacus avança en la voluntat d’estimular els seus socis cap a un rol més protagonista en l’empresa per tal de construir un servei més afí a les seves necessitats i de retruc augmentar-ne el consum. Dotant a la vegada, d’un instrument que retorni també materialment el valor de la participació, entenent que aquesta, per si sola, és un valor fonamental sense el qual la cooperativa perd el seu valor afegit.

Continuarem atents al desenvolupament d’aquesta iniciativa i observarem si segueix estenent-se en d’altres empreses i àmbits. Sense conèixer amb profunditat el model empresarial i les seves condicions, no valorarem el paper d’Abacus Cooperativa com a empresa. Encara que per això, no deixarem de reconèixer la voluntat de millorar el seu funcionament i estimular-ne la participació.

l’Optimista

Mieres: La Màgia de l’Intercanvi

Aquest Diumenge 10 de Novembre, Mieres s’ha convertit, un any més, en la data de referència de la cultura de l’intercanvi i del comerç fora de la lògica monetària. Centenars de parades han omplert tots els espais disponibles en els carrers i places d’aquesta petita població encaixonada en els fantàstics paisatges que ens condueixen del Pla de l’Estany a la Garrotxa.  Roba, productes agrícoles, preparats per menjar, eines en desús, electrodomèstics i un llarg etcètera d’opcions amb un denominador comú: no hi ha diners que ho puguin comprar.

cartell fira 1

Les Fires d’Intercanvi, les quals ocupen cada cop amb més normalitat i freqüència els espais públics de les nostres ciutats i pobles, són una espècie de “judici final” (o semifinal) per tot aquell munt d’objectes i utensilis que per una o altra raó han deixat de semblar-nos útils. I és en aquests escenaris on durant unes hores passen a formar de les fantasies i futurs potencials de centenars de persones.

En una part important dels casos, sigui per por al desús, sigui per la incapacitat de trobar quelcom pel qual intercanviar-ho que iguali el seu valor, o simplement pel fet que es tracti d’una andròmina a la qual ningú dels presents és capaç de traçar-li un futur, molts dels articles exposats tornaran a casa dins la caixa que els ha portat esperant la pròxima oportunitat.  Els menys afortunats deturaran el seu camí a la deixalleria, al pròxim contenidor o qui sap si a la cistella d’algun projecte social de redistribució de robes, joguines i de més.

D’altra banda, i en un nombre considerable d’ocasions, ja sigui de manera directa o implicant més d’una persona en la cadena d’intercanvis, aquelles peces que ja no crèiem útils esdevenen part d’una nova perspectiva d’oportunitats i utilitats i canvien de mans. A la vegada que cadascun dels propietaris materialitza el miracle de convertir allò que només ocupava espai en armaris i  trasters en quelcom que podrà prendre part activa en la seva quotidianitat.

Però la Fira d’Intercanvi de Mieres és bastant més que un espai d’intercanvi i d’estímul de la reutilització. Mieres és també un exemple engrescador de com no calen grans estructures ni grans inversions ni despeses econòmiques per organitzar esdeveniments que engresquin i mobilitzin nombres considerables de persones. Tot i no pagar cap tipus de quota per participar-hi, els participants poden establir la seva parada sense restricció (més enllà de al limitació de no acceptar €uros), gaudir d’una sopa de pedres, i poder ser espectadors de diversos espectacles artístics que esdevenen al llarg del dia. L’esperit de la Fira d’intercanvi s’impregna, i són poques (jo no en conec cap) les vegades que hi pot haver algun problema relacionat amb robatoris, trencadisses o desordre.

Sincerament cal agrair l’esforç del poble per organitzar any rere any aquesta cita. Resulta màgic contemplar com un pot arribar a convertir, després de diversos intercanvis, 500g de castanyes en un parell de bambes en perfecte estat talla 46 (aquest va ser el meu intercanvi més treballat).

Ja en van 28 i que duri. 

l’Optimista