(des)interès públic.

En els darrers anys, i gràcies especialment a l’acció de la PAH, sorgeixen de manera intermitent iniciatives i petites tertúlies al voltant del nivell i del tipus d’intervenció dels ajuntaments i administracions en l’espai públic, així com en l’ús de solars i construccions que s’iniciaren en unes circumstàncies econòmiques que ja no existeixen i que per tant, no es poden sostenir.

El que es pot constatar és que la intervenció municipal sembla motivar-se per un sol fil: el criteri lucratiu. Si no genera diners i no mou inversions (o almenys les aparenta) no es fa. I així veiem de manera reiterativa com la ciutat s’ha anat expansionant a nivell urbanístic sense planificació -Domeny com a obra magna- o transformant seguint aquesta lògica. No cal dir que la cirereta d’aquest model de transformació que només es guia per l’olor dels bitllets és el Vol gastronòmic. Els impostos a mercè de l’interès dels qui venen èxit i marca de ciutat.

hortes

La darrera modificació a la carta dels usos del nostre espai i de la nostra ciutat arriba descentralitzada i amb menys glamour. Això sí, torna a escampar una fragància pestilent. Un oloreta a patates refregides i hamburgueses express. Ni entrarem a valorar la iniciativa d’urbanitzar un espai que podria haver estat integrat i conjugat amb les hortes municipals en comptes de pavimentat a la cerca de business. Ni això. Ara, el que ja és la mostra plusdeluxe de recochineo municipal és posar a disposició d’una gran cadena de supermercats i de “menjar” ràpid aquest espai. Només, perquè ho poden pagar. No importa que en un radi pròxim tinguem 2 grans superfícies de supermercats ni l’Escola d’Hosteleria ni una escola. Qui paga, mana.

Suposo que en breu sentirem les paraules clau: crear ocupació, dinamitzar el barri, donar utilitat a un espai abandonat… per part dels responsables. Encara que el que tindrem és un espai superpoblat de grans superfícies, una fàbrica d’obesitat a les portes d’un centre escolar i l’esperpent d’un Mc Donald’s a les portes d’una escola que pretén ensenyar l’art del preparar menjar.

L’endemà es presentaran les diverses iniciatives municipals per fomentar els bons hàbits alimentaris a les escoles o es pressumirà de l’excel·lència de la nostra cuina. Ara bé, no hi ha cap dubte que si la bossa sona, ni la salut ni la bona cuina són d’interès públic.

l’Optimista