El Repte de ser Participatius

Arrel de diverses activitats i esdeveniments que s’han anat duent a terme a Girona, alguns vinculats a entitats com el Procés Constituent (FSCat 2014), els Bancs del Temps o la CUP, així com d’altres espais informals de reflexió, hi ha una sèrie de temes (inquietuds en alguns casos) que han anat prenent forma dins meu fruit d’aquestes experiències. 

La més prominent sense cap mena de dubte és l’afirmació contundent del difícil repte que suposarà per tots els qui hem adoptat aquesta via d’adaptar la nostra praxis, els nostres hàbits, els nostres mètodes propositius i de treball a les lògiques de la participació. A l’esforç d’intentar integrar en totes aquestes accions els criteris d’inclusió, d’estímul de l’expressió, del respecte de la diversitat o d’incentivar la creativitat, per dir-ne uns quants.

ideologia

Transformar els nostres espais en àrees participatives és molt més que posar-se d’acord sobre la necessitat d’escoltar atentament a tothom qui vulgui dir la seva, és més que obrir la porta a tothom qui decideixi entrar. Aquest procés està intrínsecament lligat a la metamorfosi personal d’aquells qui en formem part, de la voluntat que mostrem a l’hora de reflexionar sobre aquells interrogants lligats a aquestes escenes: estem disposats a rebre a qualsevol? Què fem o deixem de fer per convidar a nous perfils, per incrementar la diversitat? Obrim les portes per rebre i conèixer al Món que ens envolta o només per difondre les nostres idees?  En la mesura en que fixem les nostres posicions al voltants d’aquestes qüestions caldrà modular totes i cadascunes de les nostres estratègies d’actuació, des dels seus continguts fins a les seves estructures organitzatives.

En la mesura en que adoptem com a propi el rol de promoure l’autonomia ciutadana, l’estímul de l’activisme i la capacitat d’autorganitzar-se, etc, hem d’iniciar un procés de canvi en les vies a través de les quals intentem transmetre aquestes idees que defugen d’aquells modes participatius basats en la passivitat d’uns ciutadans que només resten a l’escolta d’uns i altres i finalment, com qui es troba davant una estanteria d’una gran superfície, escull una o altra opció. Els micròfons oberts i l’ús de diversos recursos (documentals, oradors mediàtics…) són els primers passos, tímids, cap l’orientació d’aquest procés. Necessitem veus que posin narració a aquest camí, necessitem imatges que ens donin un recurs tangible, però aquests poden resultar, també, eines de reproducció d’aquells rols que volem superar si no van acompanyats d’estructures i propostes que s’adaptin a les noves necessitats d’un paradigma participatiu. Si atorguem el paper de l’expert en un pedestal vs. l’audiència, si deixem el micròfon obert al més hàbil, capaç i valent per aixecar la mà i demanar la paraula, si  carreguem la major proporció del temps a l’atenció sobre uns pocs vers la desatenció d’uns molts, no estem construint un espai carregat de contradicció on els continguts estiren en la direcció oposada a les formes? 

Cal seguir revisant, continuar transformant-nos, no deixar de posar a proba cadascuna de les nostres idees i els nostres impuls per trobar aquells elements que hem convertit en hàbits i que són part d’aquest marc participatiu en el que ja no volem viure. La PARTICIPACIÓ  se’ns mostra com una repte majúscul el qual no ens ha de fer por. Creiem en la riquesa de la diversitat, en el medi ambient i en la societat, i els interrogants sense resposta mai han de servir per restar-nos valor sinó per estimular la nostra creativitat davant la necessitat de reinventar-nos per no seguir vivint aquest sistema que no ens omple. 

l’Optimista

 

Aprenent a ser més Fòrum, més Social i més Girona.

Després d’un volum difícilment quantificable d’esforç, d’energia, d’hores de treball, reunions, trucades… el Fòrum Social Català – Girona 2014 va treure el cap i va mostrar el resultat d’aquesta proposta cuinada amb el suport de 35 entitats i que va ser capaç d’oferir fins a 40 activitats i una acollida que sobrepassava els 300 participants.

Com bé senyala algun mitjà localel FSCat demostra una clara trajectoria ascendent, incorporant cada cop més propostes col·lectives i oferint lògicament un volum d’activitats i idees cada cop més important. Mostrant que de la mateixa manera que a nivell de base les entitats viuen els seus processos d’aprenentatge de com organitzar-se, com connectar amb la ciutadania, com materialitzar tots aquells impulsos que ens empenyen a sumar a una proposta de conjunt. Aquestes mateixes entitats es troben amb el repte d’aprendre a coordinar-se i col·laborar per dibuixar projectes que només tenen sentit si inclouen el màxim de perspectives i grups.

posterfscatgi14

Només en el camí de gestar una activitat d’aquest tipus ja es viu tota una experiència que justifica l’intent de dur-ho a terme i de consolidar una idea d’aquest caràcter. Conèixer gent activa i que participa d’àmbits en els quals pot ser no hi estem habituats, descobrir que tot i l’escàs suport econòmic generalitzat tenim i gaudim d’uns recursos abundants, aprendre diferents punts de vista i descorbir perspectives que fins avui pot ser no havien tingut lloc en el teu espai col·lectiu, etc. Fent gran la idea i el significat de Fòrum, reaprenent i reconsiderant la definició de Social, construint i introduint nous continguts en aquesta marc al que anomenem Girona.

Els reptes són clars: seguir aprenent a millorar aquesta transmissió, aquesta comunicació entre col·lectius, trencant així el sentiment de soledad que sovint es viu en les associacions. Aprendre a fer-ho per seguir teixint aquestes complicitats que ens permeten seguir aspirant a construir espais més grans tan en termes quantitatius com en qualitatius.  I per descomptat, millorar la nostra capacitat de connectar amb la societat, amb la gent. Descobrir com estimular l’interès en una activitat que creiem necessària i que, sense cap mena de dubte, amb la fòrmula adequada no podrà deixar indiferent a ningú. 

Seguirem trobant-nos, seguirem animant-nos i seguirem celebrant que som menys dels que voldríem però més dels que érem. I per sobre de tot, continuarem omplint de significat i sentit els mots que composen les nostres propostes. Fent créixer el Fòrum, incloent cada volta més espais Socials, redissenyant el que vol dir Girona. 

l’Optimista

Per què és notícia el Mobile World Congress?

Seguint la informació a través de diversos mitjans escrits i audiovisuals del nostre país, hom podria arribar a pensar que Barcelona està vivint una cimera de les personalitats més transcendents del planeta. Prèvies, programes en directe i in situ, seguiment diari de tot el que hi succeeix i un llarg etcètera d’atencions que converteixen aquest congrés mundial de la tecnologia mòbil en el centre de les mirades i oïdes de tots els qui emprem els mitjans de comunicació per informar-nos.

Però per què aquest allau d’articles i narracions exaltades en pro d’una indústria com la del telèfon mòbil? Per què aquesta necessitat de presumir d’un esdeveniment que es fonamenta en concentrar tota una sèrie d’elits econòmiques i industrials a la capital catalana sense aportar altra cosa que una alta despesa en serveis que per variar, donaran un ingrés extra als de sempre: al sector turístic.

images

Si per alguna cosa marca la diferència aquest congrés és per els alts preus de les seves entrades, per l’exclusivitat de les seves activitats i per la presentació d’una sèrie de productes que només estan a l’abast d’una minoria global que s’esforça en fer-nos creure que vivim en un Món interconectat i igualat gràcies a les seves innovacions, però que justament són aquestes les que aprofundeixen la clivella entre els que poden i tenen i els resten fora d’aquest entramat de privilegiats per no tenir ni tan sols connexió a internet. Es calcula que 5000 milions de persones no tenen accés a internet actualment, és a dir, només 1 de cada 6 tenim aquest privilegi d’accedir a aquest pretès espai global on hi és tothom.

Per què aquest seguidisme? Per què aquesta atenció desmesurada passant per alt els elevats costos socials i mediambientals que aquesta indústria genera arreu del planeta? Quins són els criteris que porten a uns i altres mitjans a parlar d’un o altre esdeveniment?

A partir del desplegament entorn d’aquesta cita, un no pot evitar considerar que la línia entre el noticiable de primera pàgina i la resta no es altra cosa que la pompositat i la inversió que hi ha al darrera, que no hi tenen cap rellevància ni la relació dels continguts amb la quotidianitat dels ciutadans ni l’impacte del que es relata amb l’entramat social del país. A un mes vista del Fòrum Social Català 2014 on centenars d’entitats i col·lectius del territori es mobilitzaran per donar vida a uns dies d’activitats, voldré veure quina és l’atenció que aquests mateixos mitjans els donaran i comprobar així, quin són aquests criteris per esdevenir notícia.

Llavors, podrem començar a desvetlla què i per què certes coses són notícia.

l’Optimista