…o el projecte de la teva vida!

El cap de setmana del 24-26 d’octubre ha acollit la 3era edició de la Fira d’Economia Solidària que organitza la XES. Al llarg d’aquests tres dies, el recinte de la Fabra i Coats de Barcelona ha acollit desenes d’activitats i vora dos-cents expositors que no han fet més que constatar el bon estat de salut d’aquest moviment.

L’economia solidària és un pas més d’aquest corrent d’iniciatives i projectes que no deixa de demostrar i proposar un model que es preocupa per satisfer necessitats i generar recursos, i fer-ho canviant l’ordre de les prioritats a les que el sistema dominant actual ens té acostumats. Canviant el lucre – tòtem indispensable de la iniciativa empresarial capitalista- per altres valors que aporten molt més que beneficis particulars i minoritaris. La cerca de models de gestió democràtics – participatius  i una conducta responsable vers la seva activitat dins la societat i l’entorn en el que es desenvolupen caracteritzen els carrils que guien la seva acció.

No deixeu de donar un cop d’ull a aquest video resum de la darrera edició de la fira per tenir una mica més d’idees sobre tot allò que engloba aquesta xarxa que no deixa de teixir nous vincles i que tant de bo, aviat, sigui capaç d’apropiar-se de la paraula Economia i nodrir-la de tots aquests trets que mai hauria d’haver perdut. 

l’Optimista

Mieres: La Màgia de l’Intercanvi

Aquest Diumenge 10 de Novembre, Mieres s’ha convertit, un any més, en la data de referència de la cultura de l’intercanvi i del comerç fora de la lògica monetària. Centenars de parades han omplert tots els espais disponibles en els carrers i places d’aquesta petita població encaixonada en els fantàstics paisatges que ens condueixen del Pla de l’Estany a la Garrotxa.  Roba, productes agrícoles, preparats per menjar, eines en desús, electrodomèstics i un llarg etcètera d’opcions amb un denominador comú: no hi ha diners que ho puguin comprar.

cartell fira 1

Les Fires d’Intercanvi, les quals ocupen cada cop amb més normalitat i freqüència els espais públics de les nostres ciutats i pobles, són una espècie de “judici final” (o semifinal) per tot aquell munt d’objectes i utensilis que per una o altra raó han deixat de semblar-nos útils. I és en aquests escenaris on durant unes hores passen a formar de les fantasies i futurs potencials de centenars de persones.

En una part important dels casos, sigui per por al desús, sigui per la incapacitat de trobar quelcom pel qual intercanviar-ho que iguali el seu valor, o simplement pel fet que es tracti d’una andròmina a la qual ningú dels presents és capaç de traçar-li un futur, molts dels articles exposats tornaran a casa dins la caixa que els ha portat esperant la pròxima oportunitat.  Els menys afortunats deturaran el seu camí a la deixalleria, al pròxim contenidor o qui sap si a la cistella d’algun projecte social de redistribució de robes, joguines i de més.

D’altra banda, i en un nombre considerable d’ocasions, ja sigui de manera directa o implicant més d’una persona en la cadena d’intercanvis, aquelles peces que ja no crèiem útils esdevenen part d’una nova perspectiva d’oportunitats i utilitats i canvien de mans. A la vegada que cadascun dels propietaris materialitza el miracle de convertir allò que només ocupava espai en armaris i  trasters en quelcom que podrà prendre part activa en la seva quotidianitat.

Però la Fira d’Intercanvi de Mieres és bastant més que un espai d’intercanvi i d’estímul de la reutilització. Mieres és també un exemple engrescador de com no calen grans estructures ni grans inversions ni despeses econòmiques per organitzar esdeveniments que engresquin i mobilitzin nombres considerables de persones. Tot i no pagar cap tipus de quota per participar-hi, els participants poden establir la seva parada sense restricció (més enllà de al limitació de no acceptar €uros), gaudir d’una sopa de pedres, i poder ser espectadors de diversos espectacles artístics que esdevenen al llarg del dia. L’esperit de la Fira d’intercanvi s’impregna, i són poques (jo no en conec cap) les vegades que hi pot haver algun problema relacionat amb robatoris, trencadisses o desordre.

Sincerament cal agrair l’esforç del poble per organitzar any rere any aquesta cita. Resulta màgic contemplar com un pot arribar a convertir, després de diversos intercanvis, 500g de castanyes en un parell de bambes en perfecte estat talla 46 (aquest va ser el meu intercanvi més treballat).

Ja en van 28 i que duri. 

l’Optimista