Positive Money

A través de les diverses experiències relacionades amb monedes no oficials o xarxes d’intercanvi com poden ser les Ecoxarxes i els Banc dels Temps hem experimentat i debatut repetides vegades sobre la importància de generar hàbits de conducta o consum que trenquin amb al consigna de l’acumulació i l’enriquiment. Intentant transmetre la perspectiva que en la mesura que ens enriquim i acumulem no podem evitar generar pobresa en altres membres de la xarxa – societat. És per això que en aquests projectes es posen a proba diverses estratègies per incentivar la fluïdesa monetària així com evitar l’acumulació.

En la línia d’aquest debat aprofito per compartir aquesta senzilla i clara explicació sobre com es manifesta aquest procés d’empobriment a través de l’enriquiment d’uns pocs, així com la campanya nascuda al Regne Unit Positive Money on es proposen 3 canvis per tal d’elaborar un sistema monetari que no generi l’empobriment constant de la població i d’altres externalitats negatives. 

Els diners poden ser una altra cosa.

l’Optimista

 

Futbol, l’excepció que confirma la regla?

Habitualment escoltem i fins i tot reproduïm aquell discurs o teoria que parla sobre la impossibilitat de tirar endavant certs projectes de caire social, científic o artístic perquè no són capaços de generar prous recursos per si mateix. Diuen les males llengües que, al ser deficitària està condemnada a esdevenir una activitat marginal o en tot cas subetidada a la caritat o la voluntat d’uns pocs.

No costa massa estar d’acord en el principi fonamental d’aquesta teoria: d’on no n’hi ha no en raja. Ara bé, el fet que per si sola no produeixi els recursos materials necessaris per sostenir-se, no implica que no es puguin emprar els recursos d’altres activitats més productives per finançar-ne d’altres de necessàries però menys lucratives. I si hi ha un exemple que mostra amb contundència com hi ha esdeveniments que sense generar el que gasten es mantenen i ocupen espais centrals de la nostra realitat quotidiana, aquest és indubtablement el futbol.

images

No hi ha un sol equip de futbol professional d’aquest país que no tingui una quantitat de deutes més que considerable, tan amb entitats privades com amb administracions públiques. Si durant anys i anys els clubs han acumulat i segueixen acumulant en molts casos un volum important de deute, com és que segueixen ocupant una part fonamental de la nostra realitat quotidiana? Sí sí, la resposta és òbvia i clara, és la voluntat i l’interés de tothom qui en forma part d’aquests cercles el que aconsegueix que aquest fet no esfondri aquest espectacle de masses. I per descomptat, el fet que aquestes persones amb tal determinació gaudeixen de l’accés a les fonts de finançament i dels ens que haurien de regular-los. 

M’agradaria saber quin projectes i quines possibilitats serien capaces d’obrir totes aquelles persones afectades per la màxima nombrada al principi del post i per la qual no poden guanyar-se la vida dignament duent a terme les seves competències. M’encantaria saber el que serien capaces de fer amb tal possibilitat d’endeutament, amb la tranquilitat de saber que ningú els exigirà més del que puguin en cada moment. I per descomptat, em fascinaria veure com els mitjans de comunicació i les institucions públiques reverencien i atenen als científics, artistes i treballadors socials del nostre país com veneren als futbolistes. 

l’Optimista