Que n’aprenguin

L’esdevingut en la darrera Assemblea Nacional de la CUP difícilment es llegirà en aquest sentit, probablement tot el contrari. Segurament, en la línia del que s’ha anat relatant des de diversos mitjans de comunicació, s’esgrimirà que la Candidatura és un autèntic destructor de la democràcia en intentar defensar la seva posició davant d’una altra amb molta més representació electoral. Encara que personalment opino en un sentit contrari.

El procés de gestió política que està proposant darrerament la CUP delata la insuficiència democràtica de la resta de l’arc parlamentari de tal manera que els ofèn: Dir, intentar fer el que vas dir, revisar-ho i tornar a decidir, en viu i en directe, al límit de l’exhibicionisme polític.

militancia

A què esperen tots aquests partits que s’omplen la boca de democràcia, de transparència i de llibertat? A veure qui s’atreveix a obrir un procés d’aquest estil en el seu si? Ja m’agradaria veure els quadres de CDC i ERC obrint un escenari d’alternatives en la que aparegués apartar a Mas de la Presidència i que els militants d’aquestes forces ho valoressin i votessin. I de pas, ja que han presumit tant de partit que inclou a la societat civíl que també proposin la qüestió a Omnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana.

Tant de bo, en comptes de tanta befa i de tantes mirades per sobre l’espatlla a la CUP, la resta de partits baixessin del pedestal. Que el que no puguin desencallar els representants parlamentaris ho desencallin les bases… si és que en tenen clar. Que no és el mateix sumar votants que militants que donin múscul a l’organització.

Sigui com sigui, seria meravellós que en comptes de tornar a obrir un cicle d’acusacions múltiples i variades, de retrets i menyspreus es prengués nota del que aquestes setmanes estan proposant la CUP. Més enllà de les assemblees i l’orientació de les decisions, hem tingut l’oportunitat de viure i rebre una autèntica invitació a una altra manera de gestionar la democràcia representativa. Una invitació que promou la necessitat de gaudir d’unes bases implicades i mobilitzades capaces d’acompanyar, criticar i reforçar el mandat electoral, així com insuflar d’energia i legitimitat a qui ocupi la cadira durant la taula de negociació.

La CUP està injectant una bona dosis de democràcia al sistema polític català. Que n’aprenguin.

 

l’Optimista

Catalunya Mestissa

Fa unes setmanes que lAssemblea Nacional Catalana i la Plataforma Altres Andalusos va presentar aquest video en favor del dret a decidir i la independència:

Si alguna cosa m’agradaria destacar d’aquest audiovisual és el missatge que acompanya a la defensa del sobiranisme: el valor de tota la gent que, històricament, ha arribat a Catalunya i ha escollit establir-s’hi.

M’agrada per frases com “no soy un immigrante (…) cuando llegas, dejas de serlo”. La importància de la voluntat de ser part per sobre dels cognoms i de la sang. M’agrada pel rebuig al paternalisme amb què sovint es tracta el fenomen migratori, com si fossin per se necessitats que requereixen de l’almoina.

M’agrada perquè ens recorda que de la mateixa manera que avui hi ha gent arribada d’arreu del Món que es veu abocada a viure en pisos “pastera” i a buscar-se la vida de qualsevol manera, molts dels que han acabat sent el fonament de les famílies catalanes treballadores amb un nivell de vida bo van sorgir del barraquisme i de la sobreocupació d’habitatges: “construimos la primera barraca en Monjuic en el 45”, “vivíem 9 persones en un pis de 50m2”. 

M’agrada perquè planta cara a aquesta branca catalanista que carrega contra els qui porten menys temps en aquest territori i els recorda que també senten com a pròpia la llengua catalana, i que a més, la saben imprescindible. I especialment m’agrada, perquè proclamen el seu independentisme perquè desitgen un país millor i no per cap ressentiment històric ni ànim frustrat. 

Necessitem més exemples com aquests!

l’Optimista