La Vida de l’Artista.

En el substrat que la majoria de nosaltres segurament compartim, l’artista era i és aquella persona que es bolcava plenament a la tasca d’expressar allò que la seva sensibilitat i necessitat li imprimien. Transformant aquelles inquietuds i estímuls que, barrejant allò que els sacsejava interiorment amb allò que del Món rebien, acabaven convertint-se en una obra que en funció del que era capaç de transmetre a la resta rebia un o altre reconeixement.

Seguint estirant d’aquest estereotip, des de la perspectiva de l’artista, el treball que desenvolupaven la majoria de mortals no era equiparable de cap manera  a la seva tasca. Fixant la seva crítica en el fet que la societat, en la seva majoria, es conformés en fer qualsevol activitat a canvi de diners. A dur a terme qualsevol labor posant per davant el confort material abans que qualsevol altra criteri basat en la satisfacció d’altres necessitats més personals. Primer treballa, guanya diners, i amb aquests ja buscaràs com satisfer-te. Si continuem estirant del fil, fàcilment entrem en aquest debat que senzillament resumiríem amb els somiatruites vs. els realistes. 

artista

En gran mesura, el període de temps de la bombolla immobiliària ha incentivat que gran part de la població adoptés aquest modus operandi basat en agafar qualsevol treball encara que  no sigui vocacional. Conformar-se en prendre una feina que tot i no garantir uns salaris especialment alts ni unes condicions laborals dignificants, sí que permetia una entrada directa al cicle esmentat unes línies més amunt: guanyar diners i després intentar satisfer a través del consum les ansietats personals. A la vegada que evitava quedar atrapat en algun interval de dubtes i escepticisme entre les etapes formatives i la inserció laboral.

Un cop aquesta invitació a una vida amb facilitat per accedir als diners, i fonamentada en l’assumpció que aquests després seran l’eina adequada per la resta d’inquietuds, ha quedat esparracada, s’obra una oportunitat que tan des del punt de vista personal com social no es pot deixar escapar. Si fins aquest dies crítics l’argument material era suficient per justificar la despreocupació de la vocació i les aspiracions laborals, i facilitava la renúncia a donar sortida als impuls creatius (fora de l’espai del lleure i l’oci). L’actualitat ha equilibrat una balança en la que per un costat podem seguir buscant aquella tasca impersonal i estandaritzada per tal d’accedir a un sou que ens permeti la resta, mentre que per l’altra banda s’obre la possibilitat de considerar què ens inspira i ens il·lusiona. Sabent que en ambdós casos el benestar material no ens serà assegurat. 

Davant aquesta escena d’incertesa i d’una proposició constant de llocs de treball en condicions precàries, no podem perdre l’ocasió de re-valorar les nostres inquietuds i fer una aposta clara per experimentar amb elles. L’èxit i el reconeixement material no seran senzills, però almenys hi haurà la satisfacció de dur a terme una activitat que t’ompli i et dignifiqui. És el moment, de convertir-se en artistes. 

l’Optimista

Més que unes Jornades, Més que un Banc del Temps

Tot just ara farà un any de les darreres, i com no podia ser d’una altra manera ja tornen a arribar les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni. Aquest Dissabte 15 de Març el Centre Cívic de Can Ninetes i l’Espai Marfà es convertiran en la seu de la 3era Edició d’aquest esdeveniment que ja és molt més que una oportunitat per celebrar i fer difusió d’una proposta que no deixa de guanyar adeptes a Girona i arreu del país.

15m

I és que si bé és cert que aquestes Jornades són un dia on es pot gaudir d’un bon grapat d’activitats lúdiques i formatives programades per membres del Banc del Temps, i on podrem gaudir de la participació de grans comunicadors i difusors d’aquest àmbit com és per exemple Julio Gisbert (Vivir sin Empleo), sinó que aquest esdeveniment ha anat madurant fins a convertir-se en un acte difícil de calibrar.

La màgia d’aquesta celebració és justament la dificultat per valorar-ne la seva rellevància. Quan ens trobem davant els relats d’esdeveniments diversos sempre es sol mencionar el nombre de diners invertits, la quantitat d’ingressos que aquest genera per si sol i en els negocis del seu entorn, el nombre de persones que hi participen, etc. Les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni només generen grans volums d’intercanvis d’hores, posen en contacte bancs del temps d’arreu i apropen missatges i informacions que difereixen de la majoria de plantejaments que dominen el panorama econòmic.  Parlen de suport mutu, d’interdependència, de col·laboració, cooperació, del valor de demanar i reconèixer quines són les nostres mancances i quins els nostres mèrits. Traslladant el focus lluny dels indicadors econòmics i centrant-lo en el reconeixement d’una societat que necessita un canvi en el tipus de les relacions que la vertebren. I tot, des d’una lògica que deixa un impacte en la despesa en clau €uro realment mínima, especialment en comparació amb l’impacte que aquest esdeveniment té en la gent que s’hi apropa i en participa.

Sense cap mena de dubte, un any més, les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni seran un acte de reconeixement d’aquest Món que cada dia creix i no té una cobertura mediàtica equivalent. D’un espai on el valor de les relacions humanes i la implicació en els nostres barris i ciutats és massa elevat i complex com per intentar buscar-li un preu en qualsevol moneda.

Si voleu impregnar-vos d’aquesta força de transformació i celebració, no us ho podeu perdre.

l’Optimista

Vivir Sin Empleo

Comencem la setmana recomenant el Blog de Julio Gisbert: www.vivirsinempleo.org. Un autèntic repàs a fons de les diferents xarxes de suport mutu, monedes socials i diferents propostes vinculades a l’Economia Solidària. No ho dubteu i dediqueu-hi una estona.

De segur que hi trobareu quelcom d’interessant i sorprenent!

l’Optimista