Més que unes Jornades, Més que un Banc del Temps

Tot just ara farà un any de les darreres, i com no podia ser d’una altra manera ja tornen a arribar les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni. Aquest Dissabte 15 de Març el Centre Cívic de Can Ninetes i l’Espai Marfà es convertiran en la seu de la 3era Edició d’aquest esdeveniment que ja és molt més que una oportunitat per celebrar i fer difusió d’una proposta que no deixa de guanyar adeptes a Girona i arreu del país.

15m

I és que si bé és cert que aquestes Jornades són un dia on es pot gaudir d’un bon grapat d’activitats lúdiques i formatives programades per membres del Banc del Temps, i on podrem gaudir de la participació de grans comunicadors i difusors d’aquest àmbit com és per exemple Julio Gisbert (Vivir sin Empleo), sinó que aquest esdeveniment ha anat madurant fins a convertir-se en un acte difícil de calibrar.

La màgia d’aquesta celebració és justament la dificultat per valorar-ne la seva rellevància. Quan ens trobem davant els relats d’esdeveniments diversos sempre es sol mencionar el nombre de diners invertits, la quantitat d’ingressos que aquest genera per si sol i en els negocis del seu entorn, el nombre de persones que hi participen, etc. Les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni només generen grans volums d’intercanvis d’hores, posen en contacte bancs del temps d’arreu i apropen missatges i informacions que difereixen de la majoria de plantejaments que dominen el panorama econòmic.  Parlen de suport mutu, d’interdependència, de col·laboració, cooperació, del valor de demanar i reconèixer quines són les nostres mancances i quins els nostres mèrits. Traslladant el focus lluny dels indicadors econòmics i centrant-lo en el reconeixement d’una societat que necessita un canvi en el tipus de les relacions que la vertebren. I tot, des d’una lògica que deixa un impacte en la despesa en clau €uro realment mínima, especialment en comparació amb l’impacte que aquest esdeveniment té en la gent que s’hi apropa i en participa.

Sense cap mena de dubte, un any més, les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni seran un acte de reconeixement d’aquest Món que cada dia creix i no té una cobertura mediàtica equivalent. D’un espai on el valor de les relacions humanes i la implicació en els nostres barris i ciutats és massa elevat i complex com per intentar buscar-li un preu en qualsevol moneda.

Si voleu impregnar-vos d’aquesta força de transformació i celebració, no us ho podeu perdre.

l’Optimista

Demanar, el motor dels Bancs del Temps.

En primera instància no vull deixar de recomanar-vos la lectura d’aquest article de Carmen Valor a el Diario.es: De un toma y toma a un toma y daca. Un article on l’autora explora des de diverses perspectives  les lògiques de funcionament internes dels membres dels Bancs del Temps, així com les motivacions que porten als ciutadans de les nostres ciutats i pobles a engruixir, cada vegada de manera més afluent, les llistes de socis i participants.

Com de manera assertiva senyala l’autora, una de les mancances o limitacions a les quals s’ha d’enfrontar un banc del temps és la falta d’una demanda activa de serveis. Quan una persona arriba al banc del temps, s’apunta amb la millor de les voluntats. S’inscriu amb l’ànsia d’aportar, d’oferir el seu coneixement. Amb ganes de recuperar, d’alguna manera, aquell escenari idíl·lic en que els veïns i conciutadans conviuen en un entorn on la confiança i el suport mutu garanteixen una societat fonamentada en la cohesió i l’igualtat.

I és en aquest que sentit que en apuntar-se en aquestes entitats, hom sent que ja està aportant el seu gra de sorra. “Jo ja aporto la meva disponibilitat a ajudar i intercanviar allò que els altres vulguin de mi”. El fet de demanar, de consumir algun dels serveis del banc del temps es veu com una acció reservada a necessitats molt particulars i s’afronta amb moltes reticències: la por a quedar-se sense hores implicaria quedar excloses d’aquesta xarxa de suport mutu. “Com participaré si no tinc amb què pagar?”

La lògica de funcionament a la que ens ha acostumat la monetarització (posar preu) de les relacions productives i socials, ens condiciona i ens força a pensar que sense tenir, no podem ser part.

Sense cap mena de dubte aquest és, sinó el més gran, un dels reptes més importants als quals les xarxes d’economia solidària han de superar: modificar la interpretació de l’acte de demanar, la percepció i les implicacions personals i col·lectives del que implica utilitzar la disponibilitat dels seus companys de xarxa.

Citant l’article recomanat: “Pedir es darle a otro la oportunidad de ser competente, de relacionarse, de ser autónomo. De ser feliz. Para que los bancos de tiempo puedan funcionar, tenemos que dejar que otros tengan esa experiencia de dar, la misma que tan feliz nos hace a nosotros.”

l’Optimista

Quan l’alternativa es Consolida.

El passat dissabte 09 de Març, Can Ninetes i l’Espai Marfà van acollir la celebració de les 2ones Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni. Des de les 09:30 del matí fins ben entrada la nit més d’una cinquantena d’activitats i tallers van omplir completament els espais i sales del centre cívic.

Manualitats, mecànica, música, dansa, i un llarg etcètera de propostes van convertir la diada en una autèntica demostració de vitalitat i d’empenta. Un crit que amb una veu clara i contundent reclama  un protagonisme actiu i decidit de la ciutadania davant les dificultats i els reptes que l’actualitat ens presenta.  I ho reclama de la millor manera possible: reivindicant les capacitats i les possibilitats de cadascú, recordant amb força que tothom té capacitats i habilitats gents menyspreables, i que tothom té necessitats les quals no han de ser satisfetes per força a través del mercat.

Captura de pantalla completa 03042012 043209 p.m. (1)

Mentre les estructures administratives i d’estat s’entrenen a mostrar-se les vergonyes i corrupteles, a obeir de manera acrítica els dictats de la Unió Europea i a despreocupar-se de manera clara dels efectes de les seves polítiques d’ajust pressupostari,  la ciutadania s’organitza i comença  a prendre consciència que esperant no es solucionarà res i que tots, absolutament totes, podem aportar el nostre granet de sorra per promoure el canvi.

Jornades com la d’aquest Dissabte serveixen per celebrar que ho podem tot i que no som pocs els que ho creiem. Gràcies a tothom qui va fer possible la realització d’un esdeveniment lúdic, festiu i plenament reivindicatiu.

Chapeau per l’organització i tots els que en algun moment en van voler formar-hi part.

El Banc del Temps ja és més que un pot ser.

l’Optimista