El Protagonisme mediàtic de Podemos.

Darrerament he tingut l’oportunitat de comprovar personalment com dia sí i dia també, en les diverses tertúlies televisives abans de l’informatiu del migdia de diferents cadenes d’àmbit espanyol com la Sexta o Cuatro, un dels temes recurrents -per no dir permanents- és algun fet o esdeveniment relacionat amb Podemos.

Més enllà de la quasi inqüestionable notícia que suposa l’entrada d’un partit polític al Parlament Europeu amb 5 escons sense tenir amb prou feines estructura, passats els dies no deixa de cridar l’atenció la sobrerepresentació televisiva de la que gaudeix aquesta formació. Quantes vegades havíem assistit a aquesta atenció mediàtica a la presa de possessió d’algun parlamentari europeu? Fins a quin punt, els mitjans han arribat a passar de llarg de tot el que implica el parlamentarisme europeu i la campanya -a nivell continental- prèvia als darrers comicis?

images

Resulta sorprenent observar la facilitat amb la que els mitjans de comunicació han centrat el seu objectiu sobre tota acció o decisió dels seus personatges públics. Fins i tot el Partit Popular sembla haver decidit jugar a favor de Podemos interpel·lant constantment als seus membres, centrant totes les seves crítiques i comentaris en ells, convertint-los constantment en el centre i, per descomptat, debilitant i desplaçant al PSOE de la figura de l’oposició. Amb l’afegit que en fer-ho, a més bloqueja l’accés de IU o qualsevol altra força a aquesta plaça.

Haig de dir que no sóc massa amic de les teories conspiratives, ni crec en aquest determinisme basat en que algunes mans poderoses mouen els fils que acaben conduint l’esdevenir dels fets. D’altra banda, sóc partidari de no ser massa autocomplaent a l’hora de valorar i analitzar els mitjans de comunicació. I així com mentre centren les seves línies editorials i relats periodístics en esdeveniments que poden ser qüestionats pel fet de tendir a donar publicitat a certs sectors socials i polítics, o a certes idees i perspectives, no dubtem en assenyalar la tendenciositat d’aquestes i el perill d’aquesta intencionalitat. Seria interessant no  deixar de posar els mateixos interrogants i dubtes sobre el boom informatiu en el que està operant aquest partit polític. Encara que aquest, en algun sentit, aparenta representar molts dels anhels dels moviments i sectors que solen jugar el rol de contra-poder i de fiscalització.

Cal seguir posant en dubte la informació d’uns mitjans de comunicació que, tan ahir com avui, segueixen operant en funció d’uns interessos particulars. 

l’Optimista

El Repte de Podem

El darrer Dilluns 09 de Juny vaig tenir l’oportunitat d’apropar-me a l’assemblea del Cercle de Podem/Podemos Girona. Una quarantena de persones es van congregar en el Parc del Migdia mogudes, essencialment, per la voluntat de descobrir què residia darrera aquesta marca política que fruit de les mediàtiques aparicions de Pablo Iglesias havia estat capaç de clavar una bona mossegada en els comicis europeus.

podem

Sense cap mena de dubte, el mèrit d’aquesta proposta que es reflexa en els seus resultats electorals ha estat la capacitat d’incorporar un discurs i una perspectiva que fins a dia d’avui es mantenia clarament al marge dels mitjans de comunicació de masses i, encara més, de les hores punta de la programació televisiva. Un discurs, que tot i formar part de la opinió política i social d’una part considerable de la societat, no trobava qui el liderés a nivell representatiu dins el marc del Parlament. Així doncs, l’aparició d’una via que donés sortida a aquesta opinió, i que a més no s’observés vinculada als partits polítics de les darreres dècades, ha permès que aquells qui segurament s’enfonsaven en el dubte de l’abstenció escèptica o el vot al mal menor s’aboquessin a la candidatura de Podemos.

El gran avantatge d’un procés d’aquest tipus és, sense cap mena de dubte, la possibilitat de connectar amb persones que tot i el seu interès en certes idees polítiques no han trobat el seu espai en d’altres entitats i col·lectius que parteixen de pressupòsits similars. Persones que d’alguna manera, han quedat orfes de llocs a través dels quals donar sortida als seus impuls de participació. Per altra banda, la necessitat inicial a la qual haurà de fer front un projecte d’aquest tipus, el qual assumeix la necessitat d’estructurar entramats que dinamitzin una participació més directa de la societat cap a les institucions, no és altra que la de dotar a aquesta gent dels recursos i del suport necessari per fer-ho sense caure en personalismes i idolatries pernicioses, així com carregar-se de la paciència suficient per suportar les pressions i les envestides que el ritme electoral implica.

La victòria de Podem no ha estat altra que la de connectar amb aquella ànsia de democràcia i participació, amb aquell neguit que molta gent portava en una processó interior per transformar un sistema que ha quedat totalment obsolet. Gent que fins avui, per diverses raons, ha viscut la seva acció política de manera individualitzada. Indubtablement, el gran repte de Podem no és altra que aconseguir que aquest efecte mobilitzador fruit de l’impacte mediàtic i el sentiment imperant de canvi trobi el camí per materialitzar-se de manera col·lectiva. La meta és reactivar i enxarxar, és empoderar, és reapropiar-se dels debats i de les idees. El repte no és altre que aprendre, un cop més, que junts i juntes Podem.   

l’Optimista

Els Silencis Parlen

Un any més arriba la proposta anual de l’Observatori Crític dels Mitjants Media.catEls Silencis Mediàtics. L’anuari que presenta aquesta espai periodístic pretén fer un repàs a una sèrie de temes que per un o altre motiu no han ocupat cap de les capçaleres dels mitjans estatals. Temes, que per altra banda no deixen de tenir una rellevància considerable per part d’aquest col·lectiu periodístic.

Un cop més l’anuari pretén “aconseguir situar aquests temes en l’agenda dels mitjans i omplir els buits que deixen els silencis amb periodisme crític.”I és per això que altra volta ha donat el tret de sortida al projecte a través deVerkami a la recerca dels 8000€ que es consideren necessaris per tirar endavant aquesta proposta d’enguany.

Si encara no coneixeu alguns dels continguts i treballs que elaboren i publiquen a través del portal Media.cat, no dubteu en deixar-vos-hi caure i donar un tomb pels diversos articles i informes que preparen i que de ben segur us permetran agafar una perspectiva més àmplia sobre el que es publica actualment ens els nostres mitjans de comunicació i la manera en que aquests presenten tota aquesta informació.

La forma més efectiva de censurar un tema és el silenci amb què la majoria de mitjans de comunciació de masses aborden determinades informacions incòmodes per l’statu quo.” I per tant, no hem de deixar de prestar la nostra atenció a tot allò que es deixa de dir i s’evita explicar. Permetent així, que siguin els Silencis els qui parlin.

l’Optimista

Per un Veïns Participatiu

Sense cap mena de dubte, val la pena reconéixer la importància d’elaborar un programa televisiu en el qual diferents entitats barrials puguin debatre amb els seus interlocutors municipals habituals (i a vegades no tan habituals) de manera pública i retransmesa. És important, entre d’altres coses, perquè permet amplificar la difusió a nivell de ciutat els processos que es viuen sovint de manera més localitzada en el marc dels barris.

Sincerament crec que cal seguir donant corda a aquesta iniciativa, intentar evitar que esdeveniments un tant rocambolescs com els viscuts a inicis d’aquesta setmana es repeteixin.

images

Ara bé, també considero estrictament necessari que tan els responsables del mitjà com de la Mesa d’Entitats per la Participació facin una reflexió sobre la “participitivitat” del programa que promouen. En el programa d’aquesta setmana referit al Barri de Pla de Palau – Sant Pau es detecten certes mancances que sigui per les turbulències  de principi de setmana, o sigui per qualsevol altra motiu, cal tenir-les presents i intentar corregir-les:

  1. Els participants barrials no van tenir contacte i coneixement confirmat de la seva participació en el programa fins Dimecres.
  2. Aquesta limitació temporal evita la possibilitat de meditar a nivell de barri sobre quines entitats i/o representants haurien de tenir-hi presència. 
  3. En cap cas van tenir accés o possibilitat d’incidir en el guió del reportatge inicial que marca les pautes del debat següent.
  4. La manca d’informació dels participants respecte el funcionament del programa i la data en que es duria a terme, impedeix clarament a les entitats a fer-ne la difusió pertinent i permetre que l’espai obert al públic s’enriqueixi amb les aportacions ciutadanes.

En cap cas s’ha de considerar aquest text com una ofensiva al programa sinó una demanda d’atenció sobre les formes com s’han fet les coses en aquest darrer episodi.  Si l’objectiu del programa ha de ser  “visualitzar el teixit Associatiu, revitalitzar-lo, i fer ciutat a través del coneixement de la història dels nostres barris”, no es pot oblidar la cura del tracte amb aquest teixit i permetre que treballi de manera adequada per aprofitar els recursos que se li brindren.

Seguirem Participant! 

l’Optimista

La Opinió de Qui?

De tant en tant val la pena deixar-se caure per l’Observatori Crític del Mitjans Media.cat, doncs sovint hi trobem articles, informes i propostes interessants que van més enllà del relat de certes qüestions informatives. Dedicant atenció a analitzar com es transmeten les dades i plantejar què hi pot haver al darrera.

Avui volem aprofitar per presentar-vos l’Informe Qui són els que ens marquen l’opinió? Publicat el Març del 2013 per la Laia Altarriba i Piguillem. D’entrada us recomanaria que hi dediqueu uns minuts i xafardegeu algunes de les dades que hi apareixen, però si us fa una mica de mandra, aquí us deixo un petit resum de les dades que m’han semblat destacables:

  • L’opinòleg amb més presència és José Antich, seguit en el podi per Pilar Rahola i Josep Maria Espinàs.

Top10Opinió

  • “De manera esquemàtica, podem dir que aquests opinadors que influeixen en la manera de pensar de la població són majoritàriament homes, amb formació universitària, amb una feina estable i amb ingressos força superiors a la mitjana de treballadors.
  • El 72% dels 50 opinadors més influents són periodistes i/o escriptors. No n’hi ha cap que treballi al sector de la indústria, de la restauració, del comerç, del turisme o a l’agricultura. No n’hi ha cap que tingui formació científica.”

  • “Només el 20% són dones, només hi ha una dona en el Top10.”

Opinió dones

  • El 60% van néixer a la província de Barcelona (la immensa majoria en ciutats).”
  • Tres quartes parts tenen entre 40 i 60 anys.”
  • Top10: Estan majoritàriament d’acord (el 90%) amb les polítiques econòmiques de retallades i austeritat i consideren que no hi ha cap alternativa possible per evitar-les.”

 

  • Hi ha dos grans grups de mitjans de comunicació que acaparen la presència d’aquests opinadors:
    •  Grup Godó: 14 opinadors dels 20 amb més punts participen a algun mitjà del grup (70%)
    •  CCMA: 11 opinadors dels 20 amb més punts participen a algun mitjà del grup (55%)

OpinióopinionsTOP10

Aquestes només són algunes de les moltes observacions que ens poden ajudar a entendre millor quin és l’estat general de la opinió pública i les dificultat que a vegades ens sorgeixen a l’hora de promoure idees noves o propostes diverses. Per motius de salut democràtica i social caldria tenir ben presents aquestes dades i mirar de proposar alternatives a la concentració de les fonts d’informació a mans d’una minoria per molt pública que sigui (en el cas de la CCMA).

La Llibertat d’opinió sense opcions diverses ni amb una perspectiva d’afavorir la redistribució de l’espai comunicatiu no és més que una mera il·lusió.

l’Optimista