Aprendre a Construir.

El pròxim dissabte 11 d’octubre el Centre Cívic Ter acollirà la II Trobada d’Unitat Popular de Girona i Salt (TUP) . Des de les 09:30 fins a les 14:00 s’obriran diversos grups de debat entorn de 6 eixos temàtics, on es partirà d’un primer moment de diagnòstic de la ciutat en relació a cada eix per acabar deixant lloc a un espai de proposició i concreció de mesures i plantejaments per transformar aquesta escena.

La TUP és el moment de fer públic el treball que desenes de persones porten materialitzant des de fa setmanes, és l’oportunitat de socialitzar la informació i els continguts que s’han anat recollint entorn del nostre municipi, és l’exercici de fer transparent i visible el procés de reflexió i projecció d’un model de ciutat que no ens complau i que volem canviar i més enllà de tot plegat, cal destacar que és una eina més de les que pas a pas intenta dibuixar Capgirem Girona.

Eines que per sobre de q10494757_323645064482769_2061358064083020379_nualsevol interès electoral o partidista permetin que tothom qui senti interès i inquietud per trobar una plataforma des de la que treballar per un model de municipi diferent s’hi senti acollit. Es senti rebut en un espai on tothom treballa des de les seves motivacions i interessos, i no des de l’afany de representar i defensar un col·lectiu o moviment determinat. Ciutadans disposats a compartir i a entreteixir la seva voluntat de superar una Girona que no satisfà allò que esperem del nostre poder local.

Sabem que no és el primer intent de forjar una estructura que ens permeti articular la diversitat de tota aquella gent que treballa per transformar els diferents àmbits de la ciutat i no han estat poques les vegades en les que han quedat pal·leses les mancances per esdevenir efectius en aquesta tasca. Així que per sobre dels resultats i les valoracions que en sorgeixin d’aquesta TUP i dels primers mesos de Capgirem Girona, el que resulta inequívoc és que s’obre un procés en el que la més gran de les pretensions és aprendre a donar forma a un escenari en el que tothom hi pugui jugar el seu rol. Un escenari en el que la paraula Unitat tingui algun valor més enllà de l’estètic. 

l’Optimista

El Restaurant del Temps.

A través de les xarxes socials arribo a un article de “el Periódico” que ens presenta una inciativa  de Terrassa promoguda per  l’ALEI (la xarxa de 31 entitats inclusives del tercer sector de Terrassa), l’Ajuntament, i té el finançament de la Fundació La Marató de TV3, el suport de Càritas i la col·laboració de la colla castellera Minyons de Terrassa.

La Trobada és un restaurant que incorpora l’economia solidària en la seva esctructura de funcionament i gestió.  Per una banda es tracta d’un local on es serveixen menús a preus assequibles (6’50€ menú) per a qualsevol persona que vulgui consumir-hi. Per l’altra, també permet la possibilitat de finançar l’àpat a través de l’intercanvi via eines com el banc del temps. És a dir, intercanvien el menjar per força de treball en la jornada laboral del local.

capçalera blog

És una autèntica meravella observar un projecte capaç d’articular tantes perspectives d’institucions, entitats i persones, les quals van més enllà dels projectes de caritat i assistencialisme que no aporten recursos nous als receptors i que solen generar dinàmiques d’estancament i d’adaptació al rol de “receptor incapaç”. Propostes d’aquest estil “reforcen la confiança en ells (usuaris) i en la societat —s’apoderen—, com a alternativa complementària a l’assistencialisme. La convivència —la trobada— dels dos mons els permet experimentar i poder replicar la força transformadora de la cooperació per combatre la desigualtat: tots dos hi afronten plegats un problema també compartit.”

Mentre les estructures estatals es veuen incapaces de donar resposta a la pressió del FMI i la Unió Europea, claudicant i agenollant-se davant les demandes de desmantellament del sector públic, és encoratgedor observar la capacitat de resposta de la ciutadania. La voluntat de trobar noves vies per evitar que el procés d’individualització i d’afebliment dels vincles socials segueixi avançant. Recuperant aquella veu que el Maig del ’68 ens deixà en algun dels reductes de la nostra consciència cada cop més aviolentada pels mitjans de comunicació:

La imaginació al Poder.

l’Optimista

Stop! Rodando el Cambio

Aquesta setmana aprofitem l’espai de l’Optimista.cat per fer-vos arribar la proposta documental dirigida per Alba González de Molina Soler i Blanca Ordóñez de Tena. 

img_6190

Durant 90′, l’equip d’aquest projecte cinematogràfic viatjarà al llarg i ample de la Península Ibèrica i alguns raconets francesos per descobrir el significat de les paraules “Decreixement”, “Neorural”, “Permacultura”, “EcoAldea”, “Economia Solidària i “Agricultura Ecològica”.  

No perdeu l’oportunitat d’empapar-vos de els propostes i iniciatives que des de fa més anys dels que ens pensem es duen a terme en el nostre territori i més a propo del que ens creiem.  Stop! Rodando el Cambio!

 

l’Optimista

Quan l’alternativa es Consolida.

El passat dissabte 09 de Març, Can Ninetes i l’Espai Marfà van acollir la celebració de les 2ones Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni. Des de les 09:30 del matí fins ben entrada la nit més d’una cinquantena d’activitats i tallers van omplir completament els espais i sales del centre cívic.

Manualitats, mecànica, música, dansa, i un llarg etcètera de propostes van convertir la diada en una autèntica demostració de vitalitat i d’empenta. Un crit que amb una veu clara i contundent reclama  un protagonisme actiu i decidit de la ciutadania davant les dificultats i els reptes que l’actualitat ens presenta.  I ho reclama de la millor manera possible: reivindicant les capacitats i les possibilitats de cadascú, recordant amb força que tothom té capacitats i habilitats gents menyspreables, i que tothom té necessitats les quals no han de ser satisfetes per força a través del mercat.

Captura de pantalla completa 03042012 043209 p.m. (1)

Mentre les estructures administratives i d’estat s’entrenen a mostrar-se les vergonyes i corrupteles, a obeir de manera acrítica els dictats de la Unió Europea i a despreocupar-se de manera clara dels efectes de les seves polítiques d’ajust pressupostari,  la ciutadania s’organitza i comença  a prendre consciència que esperant no es solucionarà res i que tots, absolutament totes, podem aportar el nostre granet de sorra per promoure el canvi.

Jornades com la d’aquest Dissabte serveixen per celebrar que ho podem tot i que no som pocs els que ho creiem. Gràcies a tothom qui va fer possible la realització d’un esdeveniment lúdic, festiu i plenament reivindicatiu.

Chapeau per l’organització i tots els que en algun moment en van voler formar-hi part.

El Banc del Temps ja és més que un pot ser.

l’Optimista

La moneda que no té preu.

A Girona hi ha una iniciativa social que cada dia creix i que jorn rera jorn té més adeptes. Des que fa uns anys i aixoplugat per l’Associació de Veïns de Pla de Palau, es donés vida al que seria el primer Banc del Temps de la ciutat, la proposta ha anat prenent forma i evolucionant tan qualitativament com quantitativament.

Actualment hi ha 3 Bancs del Temps a Girona: BdT Pla de Palau, BdT Pont del Dimoni (Santa Eugènia i Sant Narcís) i el BdT de Montjuïc.  Els dos primers amb seus als respectius centres cívics barrials  i el tercer al local de l’Associació de Veïns corresponent. Junts sumen més de 500 socis que intercanvien serveis i treballs a canvi d’un recurs al qual tots hi tenim accés en igualtat de condicions: el temps.

KONEKTA

montjuicPerò els Bancs del Temps són molt més que simples borses de persones que indiquen què poden oferir i què necessiten. L’intercanvi i el temps només són mers instruments.

Aquestes entitats, a més, programen tallers, cursos, grups de conversa en idiomes, passejades, grups de reforç escolar, etc. Donen suport a altres entitats barrials que pot ser necessiten de mans voluntàries per organitzar els seus actes. I el que és el més important, a mesura que la seva tasca evoluciona i creix, els Bancs del Temps esdevenen un dels eixos de vertebració comunitària més importants a la ciutat.  Doncs són espais on persones de diversos àmbits i formacions interactuen, i a través de l’intercanvi, construeixen aquests vincles tan importants i necessaris per a la constitució d’una vida social sana i preparada per afrontar els reptes comuns.Tot, sense la mediació dels diners, sense els criteris d’accés basats en la capacitat de pagar més. Sinó amb la llibertat d’oferir, proposar i demanar segons els interessos i les possibilitats de cadascú.

bdtplapalau

Lluny queda l’escena dels Bancs del Temps Gironins de l’utopia d’una ciutat fraternal en la que tothom brinda el que pot en funció de les seves possibilitats.  Però tampoc ho pretén ni ho assumeix com a propi. L’objectiu d’aquesta eina no és altra que l’estímul del suport mutu, de la proposició de nous espais de relació lluny dels criteris de mercat i l’enfortiment dels vincles interpersonals cada cop més deteriorats.

Ja és hora de valorar en què i a qui volem dedicar el temps que omple els nostres dies. Invertir-lo en una o altra activitat, tal com molt bé expliquen els defensors del consum responsable, marca la diferència.

l’Optimista

La CUP i la Voluntat de Transparència.

“La Veu del Carrer” és com es titula el blog del Grup Municipal de la CUP a Girona. Tota una declaració d’intencions de la qual se’n desprén un diagnòstic que cada dia que passa es fa més pal·lès: l’abisme que separa la quotidianitat dels ciutadans de l’esfera de les decisions polítiques.

Podríem enredar-nos en un debat sobre si realment la CUP és capaç de transmetre les preocupacions de la societat gironina a l’Ajuntament. O divagar sobre si el sistema de partits ho permet. Però l’objectiu d’aquest blog és destacar totes les aportacions positives que des de diferents àmbits ens permeten encarar el dia a dia de manera positiva i optimista. I per tant, deixarem que siguin els altres mitjans qui remenin i problemativitzin sobre aquests dubtes mentre dedicarem les pròximes línies a resaltar aquell aspecte que col·loca a la CUP a l’avantguarda de la construcció d’una política municipal diferent: la Voluntat de Transparència.

Concloguem o no que aquesta formació política aconsegueix fer arribar de manera representativa el sentir de la gent a l’Ajuntament de Girona, el que  podem afirmar amb rotunditat és que són la veu de l’Ajuntament al carrer. La CUP és dels pocs partits, sinó l’únic, que s’ha llençat sense temors a la realitat 2.0. I no com la majoria de polítics d’aquest país, no entenén aquests nous recursos com una nova via per seguir difonguent missatges de manera unidireccional durant la campanya electoral.

Tan des dels càrrec electes (cal destacar especialment en l’activitat d’en Jordi Navarro a la xarxa), com des d’altres punts de l’estructura del partit, la CUP interactua en el dia a dia de les diferents xarxes socials de manera còmode i desacomplexada. Allà on la Candidatura és present, obren una finestra. No importa que sigui en el Ple de l’Ajuntament o en una Festa Major.

Podríem perdre’ns en una iressoluble discussió entorn de si aquesta conducta es basa en mer propagandisme o si realment  existeix la voluntat de relatar el dia a dia de la formació. Sigui com sigui, aquest partit està conseguint el que el periodisme fa anys que va deixar de fer: investigar, fiscalitzar i comunicar el que succeeix entre bastidors.

El primer pas per dil·luir l’abisme que separa el Ple de l’Ajuntament dels ciutadans de la ciutat és fer visible el que allà dins hi succeeix. I no només  a través de documents oficials, sinó a través dels mitjans de comunicació que permetin fer arribar al màxim de la població el relat del que hi passa.

És per això que ens anima veure com és un partit el que ha prés la determinació de trencar els silencis que envoltaven l’activitat municipal. I desitgem que aquest només sigui el primer passet cap a uns processos de decisió política més transparents i que ens permetin sentir aquesta institució de la ciutat com un ens propi i en el que hi tenim alguna cosa a dir. 

l’Optimista

La Patagonia Chilena existe y resiste.(1)

L’Optimista obre una nova secció que ens comunicarà regularment amb els diferents processos que en la línia del que aquest blog vol difondre, es succeeixen a l’altra vora de l’oceà Atlàntic, a l‘Amèrica Llatina. Amb la participació de col·laboradors i sobretot amics i amigues que des dels seus llocs ens faran arribar els diferents processos de construcció i resistència local que s’esdevenen al llarg dels Andes.

El puente Aysén.

El 14 de febrero 2012, el puente colgante más largo de Chile, que une las dos orillas de la ciudad de Puerto Aysén es bloqueado por más de 100 pescadores artesanales, uno de ellos, de voz clara y decidida, pelo y rostro mojados por la fría lluvia Aysenina pronuncia un discurso memorable: BASTA es la palabra que Iván Fuentes repite al inicio de cada línea. Debajo del puente, en el río, las aguas bajan turbias.

Han bloqueado el puente que en vez de conectarlos con el país y el fantasma del progreso, los conecta con el saqueo, la desigualdad y el abandono. Un puente por donde salen los recursos y entran la pobreza, la contaminación, el hambre, la desigualdad y la mentira.
Un puente que cuelga sobre la vergonzosa corriente de la política chilena y se convierte, ante la insensibilidad del gobierno, en un campo de batalla donde se enfrentan el pueblo, la clase media y la pequeña burguesía en contra de una clase política represora, ineficaz e incapaz de comprender que este movimiento social los ha sobrepasado y ellos parecen no querer enterarse.

Y es que un puente no puede sostenerse de un solo lado, pues la decadente orilla del modelo nacional, centralista presupone la desaparición de la otra orilla donde resisten las peculiaridades regionales y culturales. Esto no es menor, la revolución Aysenina revela una realidad cultural que se ve aumentada gracias a la pobre infraestructura que la mantiene aislada del resto del país. Son los patagones los que se reconocen, se reflejan en los otros patagones bajo el irresistible lema “tu problema es mi problema”. Un sentimiento de unidad, un consenso total que los políticos dirigentes se esmeran en desmentir y ocultar.

Hoy, a más de 3 semanas del inicio de esta revolución, no sólo hay más de 2000 pescadores artesanales, si no que es la región completa la que vocera a las espaldas de Iván. El gobierno ha perdido la batalla, a pesar de sus malas jugadas comunicacionales, el puente se convierte inevitablemente en el símbolo que condensa esta lucha, es la frontera que ha impuesto el pueblo para no dejar pasar el despotismo de un sistema que sólo viene, les quita y nada les ofrece.

Después de muchos días, hoy el puente esta libre nuevamente, mudo e imponente, esperando,…… sin embargo los ciudadanos de la Patagonia ya saben que solo mirando el puente sabrán de sus sueños. 

Gabriela Azócar Heise
Aysenina y Patagona

L’Optimista

La Vida són 2 dies

“La vida són 2 dies” prega un tema reivindicatiu d’un banda de rap catalana anomenada At Versaris. En el tema es fa referència a les lluites sindicals de la CGT del servei de Bus de TMB (Transport Metropolità de Barcelona) en les que es reivindicava 2 dies lliures per setmana pels seus treballadors.  Avui com ahir, les trifurques entre aquest sindicat i TMB segueixen, encara que no és l’objectiu d’aquesta entrada passar a aprofundir sobre aquest tema.

Però la creixent desocupació i la posada en escena de nous elements en el mapa laboral, com és el cas del projecte “las Vegas” a l’Estat Espanyol ha fet reviure al progenitor d’aquestes lletres alguns vers d’aquesta cançó.

L’atur és un gran pretext, i sembla que en nom de la creació de llocs de treball tot s’hi val. I sincerament, resulta lamentable veure com aquest propietari dels complexes hotelers, cases de joc i d’altres negocis de moralitat dubtable a Las Vegas, sigui rebut amb tanta pompa en el Palau de la Generalitat pel President.  I encara més quan aquest senyor es presenta exigint no haver de complir la legalitat laboral, que ja de per sí en aquest país no destaca per la seva protecció al treballador. Patètic.

Encara i així, l’objectiu del bloc és justament passar per sobre d’aquest context tan desencoratgedor i posar el focus sobre els brots d’esperança. A la ciutat de Girona trobem varis exemples i pistes sobre quin és el tipus de negoci que estar sobrevivint a la crisi. Al carrer Ballesteries trobem el Crepdequè?, un negoci local, familiar i en el que dia a dia no deixareu de trobar cues a les seves portes. Al carrer Ciutadans, és a Can Kebab on trobem un altre matrimoni que ja porta uns quants anys brindant-nos un servei excel·lent en el tracte i la qualitat. I així no són pocs els negocis petits, locals i que es caracteritzen per la seva qualitat en el tracte i en el producte.

Perquè seguir facilitant les coses als grans capitals que venen de fora i també propis, que s’aprofiten dels nostres recursos humans i ambientals, i que no denoten cap mena de sentiment de responsabilitat pel treballador i la ciutat en la que habiten. Perquè no potenciar aquest tan reiterat capital humà ben qualificat del que gaudeix la nostra ciutat i el nostre país, que tingui la seva oportunitat per proposar les seves iniciatives.

Com es pot demanar als ciutadans – treballadors que es sentin vinculats i responsables de les empreses i institucions que ocupen, si els propietaris i gestors no mostren cap intenció de sentir-se vinculats i responsables del seu entorn.

En la mesura en que tots els membres del procés productiu (inversors, gestors, treballadors) optin per un compromís amb el projecte d’un veïnat, d’una ciutat i d’un país, i que comprenguin que només retornant a la societat part dels seus beneficis podran mantenir un creixement sostingut i beneficiós per tothom, només llavors podrem aspirar a un projecte comú en el que tots ens hi puguem sentir partíceps. Sense això, no hi ha reforma laboral que valgui.  

L’Optimista.

3,2,1… Endavant..!

Amb aquesta entrada L’Optimista prén impuls i s’anima a xiuxiuejar en aquest oceà de sobredosis informativa.

Què hi trobareu els que hi pareu l’orella? Doncs de diversitat temàtica no us en faltarà, el criteri que regeix aquestes línies no pretén  especialitzar-se en cap gènere concret sinó teixir un filtre contra negativismes i agents depressius. Perquè cada dia transiten al nostre voltant exemples de com fer, viure i enfocar les nostres passes de manera esperançadora. I el més important, aquestes mostres d’optimisme es donen ben aprop. En familiars, amics, companys, veïns. I és per això que intentarem no parlar de racons massa llunyans ni exòtics, i és per això que Girona serà el nostre centre.

Així doncs, benvinguts, passeu passeu i de les tristors, en farem fum.

L’Optimista