Carta a l’amant furtiu

Primer de tot, voldria dir-te que t’entenc, que no em costa posar-me en el teu lloc. Jo fa vora dos anys que la festejo i encara avui em puja els colors mirar-la -mirar-nos- de fit a fit. Em resulten obvis els impulsos que t’han portat a sentir aquesta necessitat d’acostar-t’hi, a deixar-te guanyar per la temptació d’acariciar-la, doncs no hi ha dia ni matí que no la miri o me la imagini al despertar-me.

Tampoc t’enganyaré ni em mentiré dient que m’és igual saber dels vostres encontres clandestins. Seria ocultar que el nostre vincle és tan fort i valuós que perillosament m’acosta al sentiment de propietat. Sí, em rebenta saber que hi ha algú més que la ronda,  que li recita paraules boniques -m’agrada creure que ho fas, s’ho mereix- , que es beneficia d’aquesta bellesa tan intensa que alimenta.

07062013117

Encara que aquesta no vol ser una missiva carregada d’amenaces ni molt menys busca obrir una lluita de galls testosterònics farcida de paraules gruixudes i malsonants. Al contrari, aquesta és una invitació en tota regla. Una invitació a fer que aquesta horta sigui alguna cosa més que allò que un dia vas descobrir enmig d’aquell descampat. A aprendre a cuidar-la i a estimar-la des d’un principi bàsic i fonamental: entre tothom i per tothom. Si jo estiro fort per aquí, i tu estires fort per allà, l’horta s’acabarà. Ni tu en podràs gaudir, ni jo hi podré seguir sembrant.

Si bé entenc que aquestes paraules et costin de digerir, així com a mi se’m fa difícil obrir aquest idil·li als altres, segurament estarem d’acord en que ambdós ens vam enamorar d’ella mentre aquesta es desenvolupava lliure i sense exclusivitat. Quan creixia i es mostrava exhuberant, sense barreres, incapaç de fer-li un lleig a ningú. De manera que confio en que sabràs comprendre, com he hagut d’entendre jo, que en la mesura en que els qui l’abracem actuem de manera esquerpa i egoista, d’amagat i sense contemplar el valor d’allò comú, només podrem construir un espai apte per disputes i malestars. Mentre que si ens entreguem a una relació sincera i transparent mai haurem de patir per gaudir de la seva generositat. 

Així que restes convidat, benvolgut amant furtiu d’aquest raconet de la ciutat, a desfer-te de la por i les conductes mesquines, i a ajudar-nos a fer més gran encara, el valor i l’atracció d’una horta que per ara és un privilegi d’uns pocs.

l’Optimista

YesInMyBackYard!

No som pocs els que alguna vegada hem escoltat o sentit a parlar del concepte NIMBY, fent referència als moviments o conductes de persones que tot i no tenir res en contra de determinada activitat s’oposen frontalment a aquesta pel fet que s’hagi de dur a terme a la vora d’on viuen -barri, ciutat, etc -. Així doncs ens trobem davant un tipus de conducta clarament reaccionària i que no té un fonament crític o elaborat en les seva oposició, sinó que, com brama l’adolescent incapaç d’escapar del seu ego: Ja ho sé que s’ha de fer, però jo/aquí NO! Sense més ni amb intenció de reflexió alguna.

En la mateixa línia però en sentit contrari he topat amb aquesta fantàstica versió propositiva d’aquest fenomen: el YIMBY, Yes In My Back Yard. Per què esperar a que tot allò que creiem o opinem és indesitjable en el nostre entorn arribi? Per què no buscar aquelles propostes que sí que ens animen i ens permeten construir un carrer que s’adeqüi al que ens fa sentir còmodes i bé? 

Us recomano que li dediqueu un parell de minuts al video que us adjunto i que posa alguns exemples de la diversitat d’iniciatives que aquest tipus de conducta vers la nostra ciutat i poble es poden materialitzar. En aquest cas lligades a l’impuls de frenar el clar distanciament entre tothom qui habita als entorns urbans i la producció d’aliments. 

Si us ha entusiasmat no deixeu de vistar moviments YIMBY de la nostra ciutat com la Xarxa d’Horts urbans de Girona i Salt.

l’Optimista

Les Invencibles, Patates.

El darrer dimecres 18 de Juny, per les mateixes dates que fa un any, vam viure un episodi que sembla que s’acabarà convertint en habitual a l’Horta dels Químics. Com en la darrera ocasió, un tractor ha escenificat el que els propietaris de l’espai on s’ubica aquest hort urbà entenen per mantenir i tenir cura d’allò que és seu. És a dir, un cop l’any passo a segar i trinxar tot el que hi ha crescut i ja podem esperar un any més sense preocupar-nos de l’estat de res del que s’hi esdevé.

Certament, la realitat trenca amb tota la narrativa que defensa la propietat privada com a institució per gestionar els recursos de manera eficient i eficaç. L’espai que des de fa més d’un any ocupa aquesta horta, precària en recursos i farcida de somnis, és un exemple clar que el lucre particular és l’única meta que persegueixen els seus propietaris. Només així es pot entendre que prefereixin veure com es deteriora un lloc de tal magnitud, que s’obre com un trau enorme enmig d’un dels barris més poblats de la Girona en expansió urbana, una expansió que almenys per ara, ha quedat estancada.

20062014418

Però si fa un any celebràvem el fet d’haver resistit el pes de la tractorada, gràcies a la col·laboració d’una veïna i el propi treballador, avui ja no només somriem davant la complicitat d’aquests, sinó que a més presumim de la consolidació d’un procés de reciclat que ja va més enllà del manteniment d’un raconet hortícola, sinó que es projecta cap a l’obertura de nous espais de cultiu. I és que d’entre les herbes seques i tallades després de la segada motoritzada, una sorpresa ens espera mig camuflada: unes patateres.

I és que si per una banda, a l’Horta dels Químics ha ordenat un plantejament hortícola basat en bancals i un intent de racionalitzar el cultiu, també ha volgut mantenir una conducta expansiva de manera descontrolada i salvatge. Abocant tot tipus de llavors i plantes enmig de la selva de plantes espontànies que per si soles han anat sorgint. I així hem pogut veure com les primeres successions de veça i lli han tret el cap i arribat al final de la seva maduració.

Les darreres en atrevir-se a conviure enmig d’aquesta selva havien estat unes quantes patates grillades que avui, després d’uns dies de la tractorada, treuen el cap, malferides i tocades, enmig de la resta.  Serà aquesta una premonició sobre el signe que acompanyarà el potencial expansiu d’aquesta horta? Si és així, no hi ha cap mena de dubte de quin serà l’esdevenir de les pròximes sembres i collites, així com de l’evolució de la gestió d’aquest espai.

Passi el que passi, i ens passi qui ens passi per sobre, restarem invencibles! 

l’Optimista

 

 

Benviguda a la Galeana

Tot i que encara està per decidir quin és el nom definitiu que rebrà, aprofito una de les opcions que va prendre més força per dedicar-li aquestes paraules de felicitació i benvinguda a un espai hortícola que neix fruit d’una jornada d’aquelles que serveixen per tornar a casa satisfet i amb ganes de tornar-hi. 

Aquest Diumenge 30 de Març un grapat d’intrèpids brigadistes hortícoles van emprendre l’aventura d’endinsar-se en el repte de convertir el que fins llavors havia estat una immensa feixa en desús, en un espai de cultiu i de trobada per tothom qui ja en té prou de veure com diversos espais de la ciutat queden fora dels focus mentre arreu es fan notar persones amb necessitats per aprofitar-los. Com tot primer pas, les pabansidespresrimeres voltes de podall van néixer des de la convicció i l’esperança, encara que amb algun dubte de fins on s’arribaria. S’assoliria la sega de tot l’espai? n’hi hauria prou per arribar a llaurar algun espai? Serà possible arribar a plantar els enciams, les cebes i les patates?

El temps no ho va posar fàcil, el plugim i la grisor del dia semblava prémer cap al sofà, però ja ho hem dit unes línies abans. Ahir va ser un dia pels intrèpids, una jornada pels amants de l’èpica hortera. I quan el repte s’afronta de cara i amb el suport d’uns quants aventurers més, a cada braçada d’herbes i branques d’arç la confiança no deixava de créixer i, poc a poc, a cadascuna de les cares dels participants s’hi anava dibuixant la clara mostra d’una seguretat en assolir el màxim de les nostres expectatives: tornar a casa havent obert un nou hort per la Xarxa d’Horts urbans de Girona i Salt.

Sempre ho hem sabut, col·laborant, recolzant-nos i animant-nos tot és possible, més fàcil i plaent. I és per això que tot i la timidesa inicial vam parir aquesta eina de construcció col·lectiva, la Xarxa. Encara que dies com els d’ahir són els realment omplen de sentit totes les reunions, la difusió i les trucades prèvies. Són aquells dies en que l’objectiu de constituir un hort acaba resultant una menudesa al costat de la sensació de plenitud i satisfacció amb la que tots els gamberros i gamberres van tornar a casa.

IMG_7760

Sigui quin sigui el teu nom, Benvinguda Galeana, ha estat un regal veure’t néixer. 

l’Optimista

Tu Cultives, Jo et deixo la Terra.

Tu cultives, jo et deixo la terra, aquesta és la màxima que acompanya la proposta de Huertos Compartidos.

Aquest portal web de l’Associació Reforesta ens ofereix la possibilitat de trobar en un mateix espai virtual tota aquella gent interessada en el desenvolupament de l’horta ecològica en el marc de l’Estat Espanyol. Des de persones que gaudeixen del recurs d’un terreny o espai cultivable i no troben la manera de donar-li ús, fins a ciutadans que tenen el cuquet de l’horticultura i sigui per desconeixença o falta de recursos no poden accedir a un espai on posar a proba les seves inquietuds agrícoles. Passant per gent que tingui interès en aquest tema i busqui informació i cursos relacionats amb l’agricultura ecològica.

A través d’aquesta iniciativa podem explorar totes les propostes hortícoles d’aquest tipus del nostre país, connectant i posant-nos en contacte amb d’altres amb qui compartim aquests interessos i amb els quals, posem en pràctica o no el treball agrícola, hi podem mantenir l’interès i el contacte a través de la seva “xarxa social”.

Passet a passet les diverses iniciatives a nivell estatal, com és el cas de Huertos Compartidos, i a nivell local com és la Xarxa d’Horts Urbans de Girona i Salt van prenent forma i van aportant el seu gra de sorra a aquesta realitat cada cop compartida per més gent en la que cal fer un gir a la perspectiva amb la que encarem la nostra relació amb l’entorn en el que vivim, i en la que cal reprendre el contacte amb aquelles activitats que en hi acosten.

Poc a poc, caminant cap aquest horitzó on la col·laboració i la cooperació avancen per reconvertir aquests lligams de propietat mal entesa que generen espais en desús i mans útils sense espais. 

l’Optimista

 

 

 

El meu Carro

Poc a poc, la durada dels dies comença a estendre’s i amb aquesta la veueta que fins ara romania latent a l’Horta dels Químics va deixant de ser un filet de veu per alçar-se de manera més intensa. Després d’uns mesos d’hivern de moviment hortícola escàs i amb les faves, les carxoferes, les maduixeres, els alls, els calçots, els espinacs i les cebes creixent al seu ritme, sense masses complicacions ni necessitats d’atencions, la proximitat de la Primavera ens recorda que hem de reprendre el nostre lloc per rebre-la i deixar que l’hort esdevingui el que li pertoca en aquesta època.

Així que per primera volta des de feia uns mesos, he agafat el meu carro de la compra carregat d’eines i m’he dirigit xino xano a l’hort. Mentre caminava, no he pogut evitar sentir-me excitat per aquesta mena de tornada a un espai del que semblava haver-ne marxat de vacances. I com sol fer la mainada (o més aviat els seus pares) al septembre, no he pogut deixar de repassar si portava tot el material que necessitaria.

bleda

I és d’aquesta manera que he recordat l’origen d’aquell rasclet i d’aquell tràmec que vaig rescatar de casa els meus avis, d’aquella aixada regal d’aniversari que tants bons usos m’ha servit, d’aquelles eines de mà regal de viatge d’un bon amic de l’altra vora de l’Atlàntic… i quan he arribat m’he sorprès de l’impacte de veure aquella horta i recordar que fa poc menys d’un any només era un desgavell de plantes espontànies, deixalles i runa. Que només érem dos, i que ara només som cinc i amb una xarxa de suport al darrera.

Segurament aquesta és la màgia d’aquest espai, suposo que aquesta rau justament en el fet que és fruit de l’esforç de retornar a la vida eines, espais i activitats que d’alguna o altra manera semblaven abocades a l’exclusió del nostre dia a dia.

Sigui com sigui, per a mi seguirà sent una meravellosa experiència poder continuar travessant la ciutat amb el meu carro sense perdre de vista que no hi vaig sol, sinó que m’hi acompanyen els meus familiars, amics i m’hi espera la meva ciutat.

l’Optimista

Les Meves 10

Des de la darrera primavera, particulars i diferents entitats – col·lectius com l’Ateneu Naturalista, el Bloc de la PAH i l’Horta dels Químics es reuneixen regularment per tal de fomentar i donar impuls a la transformació de l’espai urbà a través de l’aprofitament de diversos espais. Espais que ja sigui per abandonament del seu propietari o l’Ajuntament, o perquè aquest últim només li ha donat un valor decoratiu/paisatgístic creiem que han de ser reivindicats com a espais útils per a la pràctica de l’horticultura.

Una de les eines que es vol elaborar per tal de donar lloc al debat i a la construcció d’aquest nou marc urbà a Girona és la d’un decàleg de motivacions i raons per les quals donar aquest pas i implicar-se (o evitar fer-ho) en el procés de reciclatge de la ciutat. Així doncs, aquí teniu les meves 10:

1. Què és un hort? Cal reprendre el contacte amb el que mengem. L’allunyament de les famílies del que és la vida agrícola, fruit de la falta de reconeixement (material i social) de la feina rural, ens ha deixat persones inconscients sobre el que consumeixen. L’hort urbà podria ser el primer contacte cap a aquesta realitat oblidada.

 2. Olors i colors. La major presència i diversitat de plantes amb les seves flors i fruits aportarien una nota de colors i olors provinents d’aquests, especialment a la Primavera. Les fragàncies de l’alfàbrega fresca vs. l’espessor dels diesels i les gasolines.

bleda

 3. Punt de trobada. La preparació i el manteniment d’un hort és l’excusa perfecte per conèixer els veïns, la gent de la ciutat i visitants curiosos.

 4. El plaer de l’autoconsum. Descobrir el gust de menjar-se allò que has vist créixer, aquella verdura que has plantat, regat i protegit fins que ben madura l’has portat al plat.

 5. Quina classe de “natus”! Un espai immillorable per portar familiars, infants… imagina una classe de l’escola primària canviant les fotos i imatges dels llibres i pissarres electròniques per els corredisses entre les tomateres! I tot, sense autobusos ni desplaçaments.

 6.  Reciclatge d’aire. Amb el creixement i diversificació de plantes i arbres en l’espai urbà, l’efecte “pulmó” d’aquestes ens permetria gaudir d’una qualitat ambiental més que necessària.

 7. Recuperar l’espai públic. L’augment dels mitjans de transport: cotxes, motos, busos, etc. Ha fet retrocedir l’espai disponible per a les persones. Un espai que a més, s’ha vist clarament restringit per les diverses regulacions “cíviques”. La creació d’horts urbans és un bon instrument per obrir nous espais de convivència i gaudir d’una ciutat cada cop més grisa.

 8. (re)Descobrir la ciutat. Dur a terme una activitat a la que no estem habituats ens portarà a fixar-nos en noves perspectives de la ciutat. Quin efecte tindrà sobre l’hort l’alçada dels edifics i les seves ombres? I l’escalfor del ciment? T’havies adonat del soroll constant fruit del trànsit? Quan tinguis un hort ho esbrinaràs!

9. La generositat de l’hort. La sobreproducció que es dona en diversos moments de la temporada ens obligarà a ser generosos i aprendre a compartir el que el nostre hort ens donarà si no ho volem veure fer-se malbé.

 10. Una pràctica saludable. Treballar a l’hort ens aportarà sobradament les dosis d’exercici físic que la vida urbanita sovint ens nega. I de franc!

Aquí us deixo les meves 10 motivacions per apostar per l’hort urbà. Segur que entre tots en trobaríem un bon grapat més, quines són les teves?

l’Optimista

Com fer un hort i no morir en l’intent.

Surfejant per internet arribo a un document que pel seu títol em crida l’atenció: Como hacer mi huerta sin morir en el intento. Un treball editat pel programa públic (forma part de l’INTA) argentí ProHuerta, el qual es dedica des de fa més de dues dècades al foment de l’autoproducció hortícola, ja sigui a través de la promoció formativa com de l’assessorament productiu. Activitat especialment dirigida als col·lectius en situacions d’exclusió social i en situacions de pobresa econòmica.

pipagro

Aquest petit manual mostra de manera clara i fàcil de comprendre els principis bàsic de l’agroecologia i ens permet acostar-nos de manera lleugera i completa al que aquests pregonen versus l’agricultura fonamentada en el cultiu de poques varietats i l’ús de diversos productes sintètics en les diferents etapes de producció.

No deixeu de donar-li un cop d’ull i aprofiteu per animar-vos a fer-vos pròpia la proposta bàsica d’aquestes pàgines: l’agroecologia com a eina de transformació mediambiental. 

l’Optimista

Stop! Rodando el Cambio

Aquesta setmana aprofitem l’espai de l’Optimista.cat per fer-vos arribar la proposta documental dirigida per Alba González de Molina Soler i Blanca Ordóñez de Tena. 

img_6190

Durant 90′, l’equip d’aquest projecte cinematogràfic viatjarà al llarg i ample de la Península Ibèrica i alguns raconets francesos per descobrir el significat de les paraules “Decreixement”, “Neorural”, “Permacultura”, “EcoAldea”, “Economia Solidària i “Agricultura Ecològica”.  

No perdeu l’oportunitat d’empapar-vos de els propostes i iniciatives que des de fa més anys dels que ens pensem es duen a terme en el nostre territori i més a propo del que ens creiem.  Stop! Rodando el Cambio!

 

l’Optimista

Sense els Veïns, no hi ha Horta

Tot just passen les 09:30 del matí i una trucada d’un telèfon que no conec em porta una veu que sí identifico que em dona una notícia d’alerta: hi ha una brigada de jardiners amb tractor inclòs que es troba segant i arrasant tot el que es troba en el solar on hi ha l’Horta dels Químics.

Em preparo i en 10 minuts surto de casa i accelero al pas cap allí. Tot i el temor i el neguit de pensar que en uns minuts es pot acabar amb la feina de 3 mesos, no puc evitar sentir-me content per la trucada d’avís. La Maria i jo som membres de la mateixa entitat social, però no ens coneixem prou com per haver-nos donat mai el telèfon. Així que no deixa de sorprendre’m les gestions que de bon matí ha fet per localitzar el meu número quan, des de la seva finestra, ha vist les màquines. Ella no sol venir a treballar a l’hort, però un dia em va fer saber que des de la finestra compartia el nostre projecte i que d’amagat, m’havia plantat julivert en un raconet.

07062013117

Arribo al solar, i des del carrer em temo el pitjor. Veig un tractor donant voltes arreu del descampat i em dic a mi mateix que ja és massa tard. Pujo al terraplè on es troba l’hort i no em puc creure el que veig. El tractor  ho ha desbrossat absolutament tot, tot, excepte l’hort.  Els llits de cultiu intactes, ni una sola rodera.  

M’acosto a l’itinerari que segueix la màquina i li faig una senyal al conductor. Aquest s’atura, para el motor, m’obre la porta de la cabina i em somriu. Jo li dono les gràcies i ell em respon que si els seus superiors no li diuen el contrari que no em preocupi. Que ell també és veí, que fa temps que ens veu treballar allà, i que li agrada veure’ns. Que no patim perquè difícilment s’hi construirà res allà en molt de temps i que cap dels que allà estava treballant tenia intenció de destruir aquell embrió que s’estava gestant.

És possible que mentre escric aquesta persona hagi rebut l’ordre de passar-hi per sobre. Pot ser no avui, pot ser un altre dia no tindrà l’oportunitat de fer-nos el joc. Però la sensació d’acolliment i recolzament per part de gent amb qui mai hi has tingut contacte directament m’omple d’una satisfacció increïble.

Abans de marxar miro cap a la finestra de la Maria i allà la trobo. Somrient d’orella a orella i recordant-me que podem comptar amb la seva vigilància, que tan de bo ens hi poguem quedar molt de temps.

Avui l’Horta dels Químics es sent més acollida i també més compromesa en seguir evolucionant i esdevenir un espai millor. I sobretot un espai que segueixi gaudint de la tendresa dels seus veïns.

l’Optimista