Què és la PAH?

Aquí us presento un Documental elaborat per Sicom: La Plataforma. Un bon repàs de poc més d’una hora que ens introdueix a tot el que ha envoltat el procés de construcció de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca. Narrat pels seus precursors i acompanyat d’una bona dosis de bones intervencions de diversos sectors crítics.

Molt recomanable.

l’Optimista

La Plataforma no s’atura.

Ahir la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va presentar una nova proposta per seguir donant força i suport a tots els que d’alguna manera o altra es troben empantanegats en les sorres movedisses de les hipoteques impagables i l’abús insaciable de les entitats bancàries: El Manual de l’Obra Social de la PAH. Una obra dedicada plenament a l’últim recurs que queda després de la negociació i la mediació i quan el sistema només et deixa una opció: el carrer.

pah

Al llarg de més de 20 pàgines es desgrana tot el que cal saber per plantejar-se la recuperació d’immobles abandonats i les estratègies que des de la Plataforma es consideren adequades.

A més, aquesta setmana la PAH va avançar que al septembre es publicarà un informe realitzat a través de més de 10000 enquestes als seus membres sobre el perfil i les característiques d’aquests.

Un cop més, aquest moviment social torna a cridar ben alt que la diferència entre solucionar o no un problema és la voluntat. Quan sembla que ja no poden fer més, quan hi ha la impressió que més enllà no es pot anar sense el suport institucional, la Plataforma segueix creant i continua obrint noves vies.

La pregunta que un no pot deixar de formular-se és fins quan. Fins quan haurà de ser un moviment com la PAH qui es preocupi de donar oportunitats i possibilitats de justícia a la gent afectada.  Quan arribarà el moment en què l’Estat pensa atendre’ls i buscar una solució estructural a aquesta situació. Quan arribarà l’hora que els mitjans de comunicació deixin de fer soroll sobre si unes o altres pràctiques d’aquest moviment són legals o no i prendran un rol actiu per a exigir-ne un debat públic i transparent, i abandonar aquesta lluita obscura a la que se’ls ha enterrat fins ara.

Mentre arriba aquesta hora, almenys hi ha el convenciment que aquest moviment no té aturador i que tot i el que diguin, Sí, sí que es pot.

l’Optimista

La Darrera Mà Estesa.

Fruit de la contundent intervenció d’Ada Colau en el si de la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats fa un parell de dies, moltes han estat les línies que diferents tertulians i opinòlegs han destinat en els diferents mitjans.

En la majoria dels casos sempre es comença en defensa de la portaveu de la PAH i s’enalteix la noblesa de la causa que defensa. Encara que de la mateixa manera que inicien les seves paraules en aquest sentit, molts d’aquests no dubten també en abocar-se a una defensa estereotipada i superficial de la democràcia com a única manera de donar sortida al malestar produït per l’estafa duta a terme pel sector financer amb connivència per part dels partits polítics. Llegeixo inclòs una demanda a Ada Colau perquè emprengui carrera política.

Però el discurs de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca sembla anar molt més enllà d’això. No és només fer de lobby en favor dels desnonats, no és simplement  pressionar fins assolir la dació en pagament. El missatge és molt més radical: no podem confiar en les institucions polítiques que avui ens representen. S’equivoquen els que s’emparen en la inqüestionable Democràcia com aquells que banalitzen una i altra vegada la Constitució.

La Democràcia no és el límit. L’Estat de Dret no és el límit. El límit és la dignitat i justícia. Quin sentit tenen uns Partits Polítics que no articulen la voluntat general? Quin sentit té un Estat del Benestar que no procura garantir els drets dels seus ciutadans sinó afavorir els interessos particulars i de lucre d’una oligarquia? La resposta és clara: el mateix sentit que la construcció d’aeroports sense passatgers.

Què passarà si, com sembla inevitable, la ILP que la PAH presentarà al Congrés dels Diputats és deixada de banda? Quina via deixen al milió de signants d’aquesta iniciativa legislativa popular? Què hi ha de més democràtic que el procés que estan construint les Plataformes arreu d’Espanya? 

Si la nostra democràcia no pot gestionar una veu tan clara i precisa com aquesta, no calen més raons per declarar-la obsoleta. La crida de fons d’aquest moviment social és clar i va directe al cor del sistema: les lleis, els polítics  i l’estat són només una eina, un instrument per assolir una organització social que ens acosti a l’equitat i la justícia. Si aquestes institucions no són capaces de fer-ho estant condemnades a una cruïlla de la qual no podran escapar-ne. A una banda s’obre el sender del canvi i la transformació cap a un model que respongui a les necessitats de la ciutadania. L’altra porta a l’agitació creixent, a l’augment de la tensió social i a l’imprevisible esclat dels que aviat ja no tindran res a perdre.

La ILP empesa per la PAH és molt més que una llei, qui sap si és la darrera mà que els moviments socials estendran a la política i a les institucions democràtiques per demostrar que poden honrar el seu nom.

l’Optimista