Pam a Pam, entre totes per trobar-ho tot.

Pas a pas, debat a debat.  Tota aquesta xarxa que avui es situa sota el paraigües del que molts anomenem l’Economia Solidària ha viscut amb l’oposició constant d’aquelles veus sense imaginació que negaven les seves possibilitats: Tenir en compte el medi ambient només augmenta les despeses de producció, treure els diners de la Caixa?, és normal que se’n vagin a produir a la Xina… I així anar sumant i acumulant dubtes, aglutinant excuses per evitar prendre un grau de responsabilitat més alt sobre les nostres opcions de consum i els seus efectes. 

Exemple a exemple, som molts i seguim creixent. En front de tot aquest esceptiscisme els fets han passat per sobre de tot interrogant. Només cal mencionar “economia solidària” ” economia del bé comú” o qualsevol altra barreja similar de mots i descobrireu que el catàleg de projectes i iniciatives que inunden el nostre territori és més que significatiu. Un cop més però, sempre hi ha un però extra, una raó plus per evitar prendre un rol més actiu: i com les trobo? és més còmode deixar-se portar per la publicitat i les cadenes de consum convencionals. 

logoweb

Pam a Pam, entre totes per trobar-ho tot. Una nova resposta -segur que no serà la darrera-, una nova proposta per seguir posant sobre la taula que recolzar una producció i un comerç amb valors i preocupats per alguna cosa més que el lucre és més que una possibilitat. Pam a Pam és molt més que un mapa de recursos vinculats amb l’economia solidària. És un esforç de treball col·laboratiu d’enxarxar colze a colze tots els petits i grans esforços que es reprodueixen a casa nostra. És una eina per progressar, per millorar les nostres iniciatives, per conèixer tot un nou esquema de criteris i qüestions que val la pena tenir en compte per construir una societat millor des de l’economia. Pam a Pam permet al consumidor descobrir de manera ràpida i efectiva les opcions de les que disposa, així com facilita als agents econòmics una eina per avaluar la seva feina i saber què pot millorar, a la vegada que roman en contacte amb tota aquella gent que intenta proposar un model de negoci sensible a alguna cosa més que els diners.

Entra i descobreix quins són aquests punts que comencen a teixir xarxes econòmiques més justes i responsables. Si en trobes a faltar alguna no dubtis en col·laborar-hi i aportar-hi noves localitzacions.

l’Optimista

Els Soldats Otomans (o el Valor del Petit Comerç)

A mesura que els carrers de les ciutats d’arreu del Món s’omplen i farceixen de restaurants i comerços que pertanyen a cadenes i conglomerats empresarials de formats diversos i a la vegada que el negoci de petita escala i local van perdent el seu espai. Certes escenes no deixen d’esdevenir-se normals en el si de les nostres retines.

Escenes en les que ens és totalment desconegut el propietari del negoci, sovint amagat darrera una marca o un nom de grup empresarial. Imatges en les que els treballadors d’aquests comerços canvien de manera regular. Treballadors, que en molts casos, no comprenen ni tenen masses nocions sobre l’àmbit en el qual treballen. I no per falta de motivació o interès, que també, sinó perquè en molts casos no hi ha una voluntat de formar a aquells qui d’entrada ja s’espera que durin poc en aquell lloc de feina.

I tot plegat narrat des de la perspectiva de l’eficiència i del càlcul productiu, justificat sota la màxima definitiva: orientació exclusiva al màxim benefici econòmic. La resta és secundari.

baixa

Afortunadament, encara hi ha comerços en els que podem recordar el valor del negoci local i orientat a la voluntat d’oferir un servei amb uns extres que mai trobarem en els comerços de gran escala. Un d’aquests exemples el trobem en el primer restaurant “Kebab” de la ciutat de Girona. On us atendran amablement i si els doneu l’oportunitat, us portaran de viatge per la regió de Núbia i les arrels otomanes d’aquest producte gastronòmic que cada vegada té més presència en les nostres ciutats. Al sentit d’un mètode de cocció fet a la mida per uns exèrcits que no volien perdre ni un sol braç per la funció de la cuina i els quals es conformaven en punxar la carn i cuinar-la al peu del foc.

Si bé és cert que com en la majoria dels casos en que entréssim en la comparativa de preus, aquests establiments suposen gastar algun €uro de més, particularment valoro molt per sobre del preu que aquest restaurant fixa  la oportunitat d’intercanviar algunes paraules i opinions amb algú que ven i produeix un servei que coneix i que no concep d’altra manera que la que la seva identitat, coneixement i coherència exigeixen.

Tot i que la competitivitat dels seus preus pugui ser inferior a la que els “kebabs” de la ciutat ofereixen amb preu de franquícia. Difícilment obtindrem una relació preu-satisfacció personal-benefici social millor en cap altre local d’aquest àmbit.

Tan de bo no perdéssim de vista que les activitats de consum i producció no són simples transaccions de moneda i recursos, si no que impliquen una manera de relacionar-se entre les persones, l’entorn i la manera amb la que entrellacem les nostres vides.

l’Optimista