Aprenent a ser més Fòrum, més Social i més Girona.

Després d’un volum difícilment quantificable d’esforç, d’energia, d’hores de treball, reunions, trucades… el Fòrum Social Català – Girona 2014 va treure el cap i va mostrar el resultat d’aquesta proposta cuinada amb el suport de 35 entitats i que va ser capaç d’oferir fins a 40 activitats i una acollida que sobrepassava els 300 participants.

Com bé senyala algun mitjà localel FSCat demostra una clara trajectoria ascendent, incorporant cada cop més propostes col·lectives i oferint lògicament un volum d’activitats i idees cada cop més important. Mostrant que de la mateixa manera que a nivell de base les entitats viuen els seus processos d’aprenentatge de com organitzar-se, com connectar amb la ciutadania, com materialitzar tots aquells impulsos que ens empenyen a sumar a una proposta de conjunt. Aquestes mateixes entitats es troben amb el repte d’aprendre a coordinar-se i col·laborar per dibuixar projectes que només tenen sentit si inclouen el màxim de perspectives i grups.

posterfscatgi14

Només en el camí de gestar una activitat d’aquest tipus ja es viu tota una experiència que justifica l’intent de dur-ho a terme i de consolidar una idea d’aquest caràcter. Conèixer gent activa i que participa d’àmbits en els quals pot ser no hi estem habituats, descobrir que tot i l’escàs suport econòmic generalitzat tenim i gaudim d’uns recursos abundants, aprendre diferents punts de vista i descorbir perspectives que fins avui pot ser no havien tingut lloc en el teu espai col·lectiu, etc. Fent gran la idea i el significat de Fòrum, reaprenent i reconsiderant la definició de Social, construint i introduint nous continguts en aquesta marc al que anomenem Girona.

Els reptes són clars: seguir aprenent a millorar aquesta transmissió, aquesta comunicació entre col·lectius, trencant així el sentiment de soledad que sovint es viu en les associacions. Aprendre a fer-ho per seguir teixint aquestes complicitats que ens permeten seguir aspirant a construir espais més grans tan en termes quantitatius com en qualitatius.  I per descomptat, millorar la nostra capacitat de connectar amb la societat, amb la gent. Descobrir com estimular l’interès en una activitat que creiem necessària i que, sense cap mena de dubte, amb la fòrmula adequada no podrà deixar indiferent a ningú. 

Seguirem trobant-nos, seguirem animant-nos i seguirem celebrant que som menys dels que voldríem però més dels que érem. I per sobre de tot, continuarem omplint de significat i sentit els mots que composen les nostres propostes. Fent créixer el Fòrum, incloent cada volta més espais Socials, redissenyant el que vol dir Girona. 

l’Optimista

Per què Sí a la MAT?

Un cop més, en diversos espais del territori entitats i particulars s’organitzen per intentar participar en la mesura del possible en la presa de decisions d’allò que afecta la seva vida. Un cop més, l’única via que mostra certa permeabilitat per part de les institucions públiques és la de la desobediència i la resistència civil. Ni diàleg, ni permetre un debat obert als mitjans i a la base ciutadana sobre quines podrien ser les opcions a les mancances que es detecten.

Una vegada més la política mostra dues debilitats importants: els dubtes que genera el sistema representatiu sobre la seva capacitat de representar l’interès general vers l’interès d’algunes empreses amb molt de pes, i la incapacitat d’explicar-se i d’argumentar les raons d’una o altra decisió.

cropped-capc3a7alera

Per no canviar el ritual als que ens tenen habituats, la opció d’una o altra mesura provinent del Govern o Institució Pública obvia la necessitat d’explicar perquè fa una o altra cosa.  Donant per descomptat que la seva opció no mereix ser justificada ni ben plublicitada als ciutadans.

Per què mai s’explica de manera proactiva i decidida el que es fa? Quina por hi ha? Per què sempre han de ser els ciutadans el que han d’expressar i intentar demostrar que els seus NO són reals?

Per què en el marc de la clivella nacional ningú posa en dubte la radicalitat democràtica d’una consulta i en canvi a nivell d’infraestructures es menysté?

Si darrera de les mesures de la construcció d’equipaments com la MAT hi hagués una voluntat clara d’explicació i justificació pública del projecte, pot ser no caldria recórrer a aquesta constant pràctica reaccionària, pot ser, miraculosament, s’adonarien que posant les eines necessàries es podria construir una proposta política encarada a la “problemàtica energètica” millor.

Hauria de ser l’Estat, qui ens expliqués Per què hauríem de voler la MAT.

l’Optimista

Els Petits Canvis són Poderosos.

Llegeixo l’edició digital del Diari de Girona i topo amb aquest titular: “Vidreres estalvia 530€ en dos mesos amb les noves plaques solars del pavelló”.

Quan parlem de solucions a la crisi energètica, a l’abús dels combustibles fòssils com a font d’energia, etc. Tendim a caure presos d’una espiral de negativismes, a quedar atrapats en el neguit produit per interrogants gegants que no podem resoldre: Com subsituïrem el petroli… si avui TOT és petroli!? i el transport? els cotxes, els avions?!? S’ha acabat la vida còmode? Tornarem a les coves?!! 

Aquest tipus de reflexions sobre àmbits massa grans només provoquen desencís i incapacitat de reacció. Ens desactiven i ens fan creure que no podem fer més que esperar. Esperar el què? ves a saber, però ens queda ben clar que no podem fer res i que per tant, millor restem passius.

Iniciatives com la que va emprendre en aquest cas l’Ajuntament de Vidreres ens mostren que si ens focalitzem en àmbits pròxims, en contextos on sí que hi tenim alguna cosa a fer i a dir, les respostes sorgeixen i som capaços de trobar alternatives.  Gràcies a l’instal·lació  d’aquest equip d’alt rendiment d’energia solar tèrmica, no només s’aconsegueix nodrir l’equipament esportiu d’una energia més neta, sinó que a més estalviem diners i despeses de transport i transformació de l’energia. Una inversió que s’amortitzarà en poc temps i que permetrà restar un nou element de la tan urgida llista de despeses municipals.

Si anem sumant iniciatives concretes només serà qüestió de temps que el canvi a nivell global es realitzi.

l’Optimista

Ordis Sostenible, de l’Ecopoble a l’Ecocomarca.

No faré grans alegats en pro de les passes que en diversos indrets s’estant duent a terme per construir una manera de viure sostenible i que permeti una producció i una distribució dels recursos més eficient i equitativa.

Em limitaré a penjar diversos dels enllaços i informacions que relaten, arran de la iniciativa arrencada a Ordis fa uns anys, el que està succeint en aquest àmbit des de fa temps al nostre país i en d’altres indrets del Món i que malauradament només apareixen a compte gotes en els mitjans de comunicació.

Ordis Autosuficient

Que no us deturi la mandra i aventureu-vos a escodrinyar tot allò que amaguen aquestes iniciatives  que ens ofereixen una proposta de futur molt més esperançadora que la reflectida a les portades dels diaris i telenotícies. Una proposta fonamentada en 3 elements claus que no haurien de fer-nos por: descentralització, producció local i intercanvi. 

La Gestió Ambiental als micropobles

L’alternativa està servida. 

l’Optimista

Setmana de Música i Cinema – Girona Activa (2)

Arriba Dilluns, comença una nova setmana i des de l’Optimista us presentem una petita mostra del que les contrades gironines us ofereixen. Si us quedeu a casa estarrufats al sofà, no serà per falta de propostes. Som-hi!

Per començar, encetem aquesta breu sel·lecció d’activitats amb la VIII Mostra de Cinema i Música Negra. Aquesta iniciativa pertany al Black Music Festival que des del febrer s’està celebrant en diversos punts de la geografia gironina, festival en el qual destaca especialment l’actuació del saxofonista Maceo Parker aquest divendres 23 de Març a la Mirona. Aquest dimarts dia 20, en el si del Museu del Cinema de Girona es podrà veure de manera gratuïta la segona proposta d’aquesta mostra de cinema: Cadillac Records. Així que si us ve de gust endinsar-vos en la història d’un dels grans segells discogràfics de l’escena musical “Negra” dels anys 50 als Estats Units,  ja ho sabeu, Dimarts 20, a les 20h en el Museu del Cinema.

Seguim!

Canviem de localitat i ens desplacem a la capital del Pla de l’Estany on el dijous 22, a les 22h de la nit, Pau Alabajos presenta el seu darrer treball discogràfic a l’Ateneu de Banyoles i també gratuïtament. “Després de la publicació de Futur en venda Teoria del Caos, el cantautor valencià Pau Alabajos torna a la càrrega amb Una amable, un trista, una petita pàtria. El títol del seu nou àlbum és el primer vers de Coral romuput, un dels llibres més viscerals que va escriure el poeta Burjassot, Vicent Andrés Estellés.”

“Amb ritmes suaus que surten de la seva guitarra, però també amb el coixí d’una orquestra simfònica en tres de les onze cançons, Alabajos conjuga alhora temes més personals i íntims al costat d’altres de denúncia. A Banyoles, desgranarà en solitari les reflexions, experiències i missatges reivindicatius del seu darrer treball.”

Aquests són els dos tastets i una petita mostra del que serà el concert d’en Pau Alabajos l’Optimista es despedeix per avui i us convida a participar de tot el que s’esdevé a Girona i el seu entorn. Per més informació no deixeu de consultar l‘agenda d’activitats de la ciutat. 

Girona es mou, t’animes? 

L’Optimista

3,2,1… Endavant..!

Amb aquesta entrada L’Optimista prén impuls i s’anima a xiuxiuejar en aquest oceà de sobredosis informativa.

Què hi trobareu els que hi pareu l’orella? Doncs de diversitat temàtica no us en faltarà, el criteri que regeix aquestes línies no pretén  especialitzar-se en cap gènere concret sinó teixir un filtre contra negativismes i agents depressius. Perquè cada dia transiten al nostre voltant exemples de com fer, viure i enfocar les nostres passes de manera esperançadora. I el més important, aquestes mostres d’optimisme es donen ben aprop. En familiars, amics, companys, veïns. I és per això que intentarem no parlar de racons massa llunyans ni exòtics, i és per això que Girona serà el nostre centre.

Així doncs, benvinguts, passeu passeu i de les tristors, en farem fum.

L’Optimista