Pam a Pam, entre totes per trobar-ho tot.

Pas a pas, debat a debat.  Tota aquesta xarxa que avui es situa sota el paraigües del que molts anomenem l’Economia Solidària ha viscut amb l’oposició constant d’aquelles veus sense imaginació que negaven les seves possibilitats: Tenir en compte el medi ambient només augmenta les despeses de producció, treure els diners de la Caixa?, és normal que se’n vagin a produir a la Xina… I així anar sumant i acumulant dubtes, aglutinant excuses per evitar prendre un grau de responsabilitat més alt sobre les nostres opcions de consum i els seus efectes. 

Exemple a exemple, som molts i seguim creixent. En front de tot aquest esceptiscisme els fets han passat per sobre de tot interrogant. Només cal mencionar “economia solidària” ” economia del bé comú” o qualsevol altra barreja similar de mots i descobrireu que el catàleg de projectes i iniciatives que inunden el nostre territori és més que significatiu. Un cop més però, sempre hi ha un però extra, una raó plus per evitar prendre un rol més actiu: i com les trobo? és més còmode deixar-se portar per la publicitat i les cadenes de consum convencionals. 

logoweb

Pam a Pam, entre totes per trobar-ho tot. Una nova resposta -segur que no serà la darrera-, una nova proposta per seguir posant sobre la taula que recolzar una producció i un comerç amb valors i preocupats per alguna cosa més que el lucre és més que una possibilitat. Pam a Pam és molt més que un mapa de recursos vinculats amb l’economia solidària. És un esforç de treball col·laboratiu d’enxarxar colze a colze tots els petits i grans esforços que es reprodueixen a casa nostra. És una eina per progressar, per millorar les nostres iniciatives, per conèixer tot un nou esquema de criteris i qüestions que val la pena tenir en compte per construir una societat millor des de l’economia. Pam a Pam permet al consumidor descobrir de manera ràpida i efectiva les opcions de les que disposa, així com facilita als agents econòmics una eina per avaluar la seva feina i saber què pot millorar, a la vegada que roman en contacte amb tota aquella gent que intenta proposar un model de negoci sensible a alguna cosa més que els diners.

Entra i descobreix quins són aquests punts que comencen a teixir xarxes econòmiques més justes i responsables. Si en trobes a faltar alguna no dubtis en col·laborar-hi i aportar-hi noves localitzacions.

l’Optimista

Carta a l’amant furtiu

Primer de tot, voldria dir-te que t’entenc, que no em costa posar-me en el teu lloc. Jo fa vora dos anys que la festejo i encara avui em puja els colors mirar-la -mirar-nos- de fit a fit. Em resulten obvis els impulsos que t’han portat a sentir aquesta necessitat d’acostar-t’hi, a deixar-te guanyar per la temptació d’acariciar-la, doncs no hi ha dia ni matí que no la miri o me la imagini al despertar-me.

Tampoc t’enganyaré ni em mentiré dient que m’és igual saber dels vostres encontres clandestins. Seria ocultar que el nostre vincle és tan fort i valuós que perillosament m’acosta al sentiment de propietat. Sí, em rebenta saber que hi ha algú més que la ronda,  que li recita paraules boniques -m’agrada creure que ho fas, s’ho mereix- , que es beneficia d’aquesta bellesa tan intensa que alimenta.

07062013117

Encara que aquesta no vol ser una missiva carregada d’amenaces ni molt menys busca obrir una lluita de galls testosterònics farcida de paraules gruixudes i malsonants. Al contrari, aquesta és una invitació en tota regla. Una invitació a fer que aquesta horta sigui alguna cosa més que allò que un dia vas descobrir enmig d’aquell descampat. A aprendre a cuidar-la i a estimar-la des d’un principi bàsic i fonamental: entre tothom i per tothom. Si jo estiro fort per aquí, i tu estires fort per allà, l’horta s’acabarà. Ni tu en podràs gaudir, ni jo hi podré seguir sembrant.

Si bé entenc que aquestes paraules et costin de digerir, així com a mi se’m fa difícil obrir aquest idil·li als altres, segurament estarem d’acord en que ambdós ens vam enamorar d’ella mentre aquesta es desenvolupava lliure i sense exclusivitat. Quan creixia i es mostrava exhuberant, sense barreres, incapaç de fer-li un lleig a ningú. De manera que confio en que sabràs comprendre, com he hagut d’entendre jo, que en la mesura en que els qui l’abracem actuem de manera esquerpa i egoista, d’amagat i sense contemplar el valor d’allò comú, només podrem construir un espai apte per disputes i malestars. Mentre que si ens entreguem a una relació sincera i transparent mai haurem de patir per gaudir de la seva generositat. 

Així que restes convidat, benvolgut amant furtiu d’aquest raconet de la ciutat, a desfer-te de la por i les conductes mesquines, i a ajudar-nos a fer més gran encara, el valor i l’atracció d’una horta que per ara és un privilegi d’uns pocs.

l’Optimista

La Societat de l’Abundància

Imagina un Món on tothom ofereix aquelles habilitats, destreses i la seva voluntat lliurement, sota l’única condició de la pròpia disponibilitat i desig. Imagina una societat on sempre que ho necessites pots demanar ajuda i recolzament a la gent del teu entorn sense patir per si tindràs prou diners o qualsevol altre element d’intercanvi, que l’únic que determinarà si algú et podrà donar un cop de mà serà la seva voluntat i predisposició. Considera, encara que sigui per un minut només, la opció de compartir aquest espai amb gent unida sota un únic interès: compartir.

Compartir interessos, necessitats, capacitats, inquietuds i reptes. I fer-ho de manera deslligada de les limitacions de dependre d’un recurs que per una o altra raó no reconegui la teva experiència ni la teva disponibilitat. Fer-ho des de la confiança en que si tots i totes sumem, si tothom col·labora, res ens pot faltar. 

Des de fa anys, els Bancs del Temps promouen un espai on les persones puguin intercanviar la seva riquesa lluny de les limitacions monetàries i defugint els criteris de reconeixement del que s’anomena el Mercat. Des del Banc del Temps de Pla de Palau, aquest cap de setmana s’ha decidit donar un pas més enllà de la substitució d’unitats d’intercanvi: diners x temps. Després d’un procés de debat on vora el 15% dels socis han treballat i debatut de manera presencial  sobre les limitacions de l’actual estructura de funcionament del Banc del Temps, aquest han pres la determinació de llençar-se a una nova etapa que afavoreixi la interrelació d’aquelles i aquells que formen part del col·lectiu: eliminar la unitat “temps” d’intercanvi.

tempscor2

S’obre un nou procés d’adaptació als mecanismes de funcionament del BdT de Pla de Palau a aquesta nova realitat. S’inicia un període on caldrà acceptar els reptes que s’han fixat i experimentar quins nou tipus de relacions i possibilitats ofereix un sistema d’intercanvi on els únics elements que regularan l’efectuació d’unes o altres activitats seran la voluntat i la predisposició dels seus membres de fer realitat aquest espai. Un espai on tothom podrà oferir allò que valora, així com ningú quedarà exclòs de l’oportunitat de demanar allò que necessita.

Al cap i a la fi, com sorgia amb força al llarg d’aquest procés, el més important, el fonament del Banc del Temps no és altra que les relacions, els vincles i la creació d’una xarxa de suport on tothom pugui sentir-s’hi còmode i satisfet. Tot el que ens ho limiti ha de ser superat.

Així doncs, arriba una nova etapa  en la que amb la confiança bàsica en que col·lectivament trobarem les respostes que necessitem, donem la Benvinguda a la Societat de l’Abundància. 

l’Optimista

Aprenent a ser més Fòrum, més Social i més Girona.

Després d’un volum difícilment quantificable d’esforç, d’energia, d’hores de treball, reunions, trucades… el Fòrum Social Català – Girona 2014 va treure el cap i va mostrar el resultat d’aquesta proposta cuinada amb el suport de 35 entitats i que va ser capaç d’oferir fins a 40 activitats i una acollida que sobrepassava els 300 participants.

Com bé senyala algun mitjà localel FSCat demostra una clara trajectoria ascendent, incorporant cada cop més propostes col·lectives i oferint lògicament un volum d’activitats i idees cada cop més important. Mostrant que de la mateixa manera que a nivell de base les entitats viuen els seus processos d’aprenentatge de com organitzar-se, com connectar amb la ciutadania, com materialitzar tots aquells impulsos que ens empenyen a sumar a una proposta de conjunt. Aquestes mateixes entitats es troben amb el repte d’aprendre a coordinar-se i col·laborar per dibuixar projectes que només tenen sentit si inclouen el màxim de perspectives i grups.

posterfscatgi14

Només en el camí de gestar una activitat d’aquest tipus ja es viu tota una experiència que justifica l’intent de dur-ho a terme i de consolidar una idea d’aquest caràcter. Conèixer gent activa i que participa d’àmbits en els quals pot ser no hi estem habituats, descobrir que tot i l’escàs suport econòmic generalitzat tenim i gaudim d’uns recursos abundants, aprendre diferents punts de vista i descorbir perspectives que fins avui pot ser no havien tingut lloc en el teu espai col·lectiu, etc. Fent gran la idea i el significat de Fòrum, reaprenent i reconsiderant la definició de Social, construint i introduint nous continguts en aquesta marc al que anomenem Girona.

Els reptes són clars: seguir aprenent a millorar aquesta transmissió, aquesta comunicació entre col·lectius, trencant així el sentiment de soledad que sovint es viu en les associacions. Aprendre a fer-ho per seguir teixint aquestes complicitats que ens permeten seguir aspirant a construir espais més grans tan en termes quantitatius com en qualitatius.  I per descomptat, millorar la nostra capacitat de connectar amb la societat, amb la gent. Descobrir com estimular l’interès en una activitat que creiem necessària i que, sense cap mena de dubte, amb la fòrmula adequada no podrà deixar indiferent a ningú. 

Seguirem trobant-nos, seguirem animant-nos i seguirem celebrant que som menys dels que voldríem però més dels que érem. I per sobre de tot, continuarem omplint de significat i sentit els mots que composen les nostres propostes. Fent créixer el Fòrum, incloent cada volta més espais Socials, redissenyant el que vol dir Girona. 

l’Optimista

Benviguda a la Galeana

Tot i que encara està per decidir quin és el nom definitiu que rebrà, aprofito una de les opcions que va prendre més força per dedicar-li aquestes paraules de felicitació i benvinguda a un espai hortícola que neix fruit d’una jornada d’aquelles que serveixen per tornar a casa satisfet i amb ganes de tornar-hi. 

Aquest Diumenge 30 de Març un grapat d’intrèpids brigadistes hortícoles van emprendre l’aventura d’endinsar-se en el repte de convertir el que fins llavors havia estat una immensa feixa en desús, en un espai de cultiu i de trobada per tothom qui ja en té prou de veure com diversos espais de la ciutat queden fora dels focus mentre arreu es fan notar persones amb necessitats per aprofitar-los. Com tot primer pas, les pabansidespresrimeres voltes de podall van néixer des de la convicció i l’esperança, encara que amb algun dubte de fins on s’arribaria. S’assoliria la sega de tot l’espai? n’hi hauria prou per arribar a llaurar algun espai? Serà possible arribar a plantar els enciams, les cebes i les patates?

El temps no ho va posar fàcil, el plugim i la grisor del dia semblava prémer cap al sofà, però ja ho hem dit unes línies abans. Ahir va ser un dia pels intrèpids, una jornada pels amants de l’èpica hortera. I quan el repte s’afronta de cara i amb el suport d’uns quants aventurers més, a cada braçada d’herbes i branques d’arç la confiança no deixava de créixer i, poc a poc, a cadascuna de les cares dels participants s’hi anava dibuixant la clara mostra d’una seguretat en assolir el màxim de les nostres expectatives: tornar a casa havent obert un nou hort per la Xarxa d’Horts urbans de Girona i Salt.

Sempre ho hem sabut, col·laborant, recolzant-nos i animant-nos tot és possible, més fàcil i plaent. I és per això que tot i la timidesa inicial vam parir aquesta eina de construcció col·lectiva, la Xarxa. Encara que dies com els d’ahir són els realment omplen de sentit totes les reunions, la difusió i les trucades prèvies. Són aquells dies en que l’objectiu de constituir un hort acaba resultant una menudesa al costat de la sensació de plenitud i satisfacció amb la que tots els gamberros i gamberres van tornar a casa.

IMG_7760

Sigui quin sigui el teu nom, Benvinguda Galeana, ha estat un regal veure’t néixer. 

l’Optimista

Més que unes Jornades, Més que un Banc del Temps

Tot just ara farà un any de les darreres, i com no podia ser d’una altra manera ja tornen a arribar les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni. Aquest Dissabte 15 de Març el Centre Cívic de Can Ninetes i l’Espai Marfà es convertiran en la seu de la 3era Edició d’aquest esdeveniment que ja és molt més que una oportunitat per celebrar i fer difusió d’una proposta que no deixa de guanyar adeptes a Girona i arreu del país.

15m

I és que si bé és cert que aquestes Jornades són un dia on es pot gaudir d’un bon grapat d’activitats lúdiques i formatives programades per membres del Banc del Temps, i on podrem gaudir de la participació de grans comunicadors i difusors d’aquest àmbit com és per exemple Julio Gisbert (Vivir sin Empleo), sinó que aquest esdeveniment ha anat madurant fins a convertir-se en un acte difícil de calibrar.

La màgia d’aquesta celebració és justament la dificultat per valorar-ne la seva rellevància. Quan ens trobem davant els relats d’esdeveniments diversos sempre es sol mencionar el nombre de diners invertits, la quantitat d’ingressos que aquest genera per si sol i en els negocis del seu entorn, el nombre de persones que hi participen, etc. Les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni només generen grans volums d’intercanvis d’hores, posen en contacte bancs del temps d’arreu i apropen missatges i informacions que difereixen de la majoria de plantejaments que dominen el panorama econòmic.  Parlen de suport mutu, d’interdependència, de col·laboració, cooperació, del valor de demanar i reconèixer quines són les nostres mancances i quins els nostres mèrits. Traslladant el focus lluny dels indicadors econòmics i centrant-lo en el reconeixement d’una societat que necessita un canvi en el tipus de les relacions que la vertebren. I tot, des d’una lògica que deixa un impacte en la despesa en clau €uro realment mínima, especialment en comparació amb l’impacte que aquest esdeveniment té en la gent que s’hi apropa i en participa.

Sense cap mena de dubte, un any més, les Jornades del Banc del Temps del Pont del Dimoni seran un acte de reconeixement d’aquest Món que cada dia creix i no té una cobertura mediàtica equivalent. D’un espai on el valor de les relacions humanes i la implicació en els nostres barris i ciutats és massa elevat i complex com per intentar buscar-li un preu en qualsevol moneda.

Si voleu impregnar-vos d’aquesta força de transformació i celebració, no us ho podeu perdre.

l’Optimista

Tu Cultives, Jo et deixo la Terra.

Tu cultives, jo et deixo la terra, aquesta és la màxima que acompanya la proposta de Huertos Compartidos.

Aquest portal web de l’Associació Reforesta ens ofereix la possibilitat de trobar en un mateix espai virtual tota aquella gent interessada en el desenvolupament de l’horta ecològica en el marc de l’Estat Espanyol. Des de persones que gaudeixen del recurs d’un terreny o espai cultivable i no troben la manera de donar-li ús, fins a ciutadans que tenen el cuquet de l’horticultura i sigui per desconeixença o falta de recursos no poden accedir a un espai on posar a proba les seves inquietuds agrícoles. Passant per gent que tingui interès en aquest tema i busqui informació i cursos relacionats amb l’agricultura ecològica.

A través d’aquesta iniciativa podem explorar totes les propostes hortícoles d’aquest tipus del nostre país, connectant i posant-nos en contacte amb d’altres amb qui compartim aquests interessos i amb els quals, posem en pràctica o no el treball agrícola, hi podem mantenir l’interès i el contacte a través de la seva “xarxa social”.

Passet a passet les diverses iniciatives a nivell estatal, com és el cas de Huertos Compartidos, i a nivell local com és la Xarxa d’Horts Urbans de Girona i Salt van prenent forma i van aportant el seu gra de sorra a aquesta realitat cada cop compartida per més gent en la que cal fer un gir a la perspectiva amb la que encarem la nostra relació amb l’entorn en el que vivim, i en la que cal reprendre el contacte amb aquelles activitats que en hi acosten.

Poc a poc, caminant cap aquest horitzó on la col·laboració i la cooperació avancen per reconvertir aquests lligams de propietat mal entesa que generen espais en desús i mans útils sense espais. 

l’Optimista