Més incentius a la Participació.

En la mesura en què l’€uro segueix mostrant-se incapaç d’articular la circulació de béns i serveis d’una manera justa i equitativa (si és que mai ho ha pretès), dia a dia anem descobrint diverses alternatives que des de diverses perspectives i àmbits intenten estimular conductes que les restriccions d’accés als diners estan bloquejant.

Partint de la base que la societat està més que capacitada i té els recursos necessaris per dotar-se i satisfer-se, i entenent que si es viu en un estat d’escassetat, de manca de participació o d’aïllament és degut a la incapacitat de la moneda oficial de facilitar aquestes activitats, en aquest espai hem repassat diverses de les alternatives que des de fora de les administracions han anat brotant: des del Temps, passant pels eGirs i la  Bitcoin  fins arribar a l’Àbac.

Des de finals de 2013 podem presumir d’una nova proposta que nodrint-se de diverses fonts i propostes col·lectives que ja coneixem presenta CiviClub. Així com ja fa anys que moltes empreses i diverses iniciatives van emprendre el camí de recompensar el consum dels seus clients a través de la bonificació, aquesta iniciativa pretén incentivar la participació dels ciutadans en les diferents entitats, municipis i agents col·laboradors a través dels Civis, uns punts que podran ser intercanviables per regals, descomptes i d’altres avantatges.

1535757_672813799408070_1883307243_n

Si bé és cert que la promoció de la participació a través d’incentius materials té les seves debilitats com a proposta pedagògica basada en el temor en que estiguem estimulant una implicació social fonamentada en l’interès particular (els regals). Sense cap mena de dubte cal obrir totes les portes i facilitar totes les vies per fer arribar les diverses alternatives i propostes d’acció social i col·lectiva a la ciutadania, a més que permet de manera senzilla la implicació de diverses empreses i institucions que d’altra manera, pot ser no sabrien o no veurien del tot viable la seva vinculació en promoure pràctiques socialment desitjables. A través dels seus descomptes i premis poden posar el seu granet de sorra en aquest procés. 

Estarem a l’expectativa de veure com avança aquesta iniciativa i desitgem que sigui capaç d’incloure el màxim ventall d’entitats. La seva màxima riquesa, indubtablement, serà la capacitat de connectar espais i persones que encara no han trobat la manera de compartir la seva voluntat de construir una societat millor. 

l’Optimista

En efectiu o amb Bitcoin?

A través d’una sèrie d’articles d’@andreubarnils a Vilaweb: Bitcoin, els diners del Futur? i La increïble història dels Bitcoin descobreixo poc a poc aquesta moneda virtual i complementària a les monedes gestionades per les entitats bancàries centrals de les diverses entitats polítiques.

El més impactant de tot plegat resulta la progressió d’aquesta alternativa en les seves utilitats. Com senyala Barnils i les seves fonts, des de la seva creació, l’augment especialment en els Estats Units de la seva acceptació per diferents entitats comercials (i no només particulars) ha estat realment notable. Fins el punt que el gegant de les cadenes de hipermercats, Walmart, s’ha sumat a la llista i ha donat peu a l’acceptació d’aquesta moneda en els seus establiments.

bitcoin-620x350

Com ja hem relatat en alguns posts anteriors, a les nostres contrades ja existeixen diverses opcions de monedes complementàries que ens permeten articular les nostres relacions de consum d’una manera diferent a l’exigida per l’euro. Prenent un rol decisiu en les normes que regeixin els intercanvis, reapropiant-se del procés de creació i gestió de la moneda, retornant a les bases el dret a decidir de manera directa. Tan en els casos de l’Ecoxarxa com dels Banc dels Temps observem clarament que el topall que limita amb més contundència l’expansió d’aquestes opcions és l’introducció del seu valor de canvi en les entitats comercials “convencionals”: mercats, botigues diverses, serveis professionals, etc.

Si bé podríem remarcar la manca d’una perspectiva social darrera l’expansió dels bitcoin, doncs aquests es regeixen per una sèrie de mecanismes i sistemes elaborats de manera particular i individual, a la vegada que no representen una alternativa per aquells qui no tenen accés a les “tecnologies de l’informació”, caldrà està ben atents com aquestes són capaces d’erigir-se a una alternativa consolidada a l’ús de les monedes oficials, així com si el sistema és capaç d’evitar l’acumulació i afavorir la redistribució de recursos. Doncs en el cas contrari, ens trobaríem davant la construcció d’un sistema paral·lel que acabaria generant les mateixes mancances que l’actual.

Un cop més ens trobem davant l’experimentació socioeconòmica d’una societat que no troba la possibilitat de satisfer les seves relacions socials a través dels diners. L’aposta de Walmart per obrir les portes a les Bitcoin ens permetrà seguint posant a proba la viabilitat de les noves propostes que sorgeixen lluny dels centres de poder i dels representants democràtics. En prendrem nota, i esperem que els comerços del nostre país aviat prenguin la valentia d’obrir-se a aquesta nova economia.

l’Optimista